Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre el procés judicial de Jennifer Hermoso i Rubiales.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Quina vegonyeta haver de sentir a la jugadora de futbol Jennifer Hermoso explicar per què està malament que Rubiales li plantés els morros a la cara simplement perquè li va semblar que fer una cosa així estaria ‘xulo’.
I haver-ho d’explicar mil i una vegades davant de càmeres, entre comunicats de premsa creuats, al judici davant del jutge i el fiscal, i tornar-hi davant de la defensa… i tot retransmès gairebé en directe no perquè això ajudi al procés, sinó simplement perquè l’acusat és qui és.
Rubiales no va demanar permís.
Hermoso no va tenir temps de dir que no.
I ara resulta que la càrrega de la prova recau sobre ella. És a dir, la víctima ha d’explicar per què és víctima enlloc que l’agressor haver d’explicar per què és agressor.
Jennifer Hermoso ha pagat car aquest tema. Ja no la convoquen a la Selecció i ha marxat a jugar a Mèxic. L’altre dia ella mateixa explicava que aquella agressió va convertir el dia més feliç de la seva vida en el pitjor dia de la seva vida. El dia en què tot va deixar d’anar bé per començar a anar malament.
I ara ens podem posar a explicar que si reia, que si a la COPE va dir que no passava res i a posar en dubte si una dona que ha estat agredida ha de fer penitència tancada a casa amb cara de compungida la resta de la seva vida o no. Com li va passar a la víctima de la Manada de Pamplona fa uns anys. Però tot aquest soroll mediàtic, orquestrat per una defensa legal i atiat per les xarxes, la ‘fatxosfera’ i tot de mitjans que suquen pa amb la polèmica, només fa que distreure’ns del que hauria de ser normal. Que és fer-nos la pregunta: ella ho volia? Li va donar peu? NO? Doncs no hi ha massa res més a dir. Punt final.
Amb això n’hi hauria d’haver prou, no?
Vergonyeta d’haver de passar per tot això. I moltes, moltes ganes que aquesta deixi de ser la normalitat normal.”
Amb el patrocini de:
