Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, continuem amb la sèrie sobre l’ocupació.
“Bon dia, Josep Lluís i audiència,
Continuem avui amb el tema de les ocupacions. Perquè estem d’acord que igual que hi ha gent que no té més remei que ocupar per viure, també n’hi ha que ho fan com a mode de vida molt més econòmic i exigent que no pas la via habitual, consistent en llogar o comprar.
Però a l’altra cara de la moneda hi ha els propietaris, i dins d’aquest grup també cal fer algunes distincions, perquè no són tots igual, ni viuen i pateixen les ocupacions de la mateixa manera.
La llei d’arrendaments urbans distingeix entre grans tenidors i petits tenidors. Si vostè que m’escolta té cinc propietats o més d’ús residencial, estiguin llogades o no, ja entra dintre d’aquesta categoria, i les seves obligacions són molt diferents perquè l’estat assumeix que es pot dedicar a aquesta activitat d’una manera professional, o gairebé. Si al llarg de la seva vida ha tingut la sort de comprar un pis quan era solter o soltera, llavors es va ajuntar amb algú que també tenia un pis, però van decidir llogar-los i comprar-ne un de nou per començar-hi un nou projecte, i ara han heretat un pis dels seus pares, està al límit. Si vol comprar un pis per als seus descendents, comtpe! Ja començarà a ser considerat un gran tenidor. És veritat que no tothom està en aquesta categoria, però amb aquest exemple una mica simplista només volia demostrar que fàcil és caure en la categoria de gran tenidor.
En canvi, els que sí que són grans tenidors (o potser hauríem de dir ‘molt grans tenidors’) són els bancs, els fons voltor i tot d’altres empreses que durant any s’han dedicat a acumular una massa de propietat ingent, a vegades de manera involuntària. És a dir, el negoci dels bancs no és tenir propietats, però després de la crisi immobiliària de principis de segle no ha tingut més remei que recuperar les propietats que havia hipotecat per l’impagament dels pobres propietaris que no se’n van sortir. I ara tenen el rock’n’roll, perquè tenen un munt de pisos i cases que s’estan degradant a marxes forçades i no posen al mercat perquè les condicions de rendibilitat no acompanyen.
I anem a aquest altre tema: el preu del lloguer. La mateixa llei que dèiem abans estableix zones anomenades de lloguer tensionat, que vol dir que les persones que volen llogar, tenen problemes per fer-ho, sigui per la causa que sigui. No cal dir que aquí hi té una influència determinant el turisme i les residències d’ús vocacional. I no cal dir tampoc que de Blanes a Mataró, totes les poblacions són de lloguer tensionat. Per facilitar l’accés a l’habitatge en aquestes poblacions, l’administració s’ha disparat un tret al peu establint un topall del cost del lloguer que afecta, sobretot, als grans tenidors. D’aquí que poséssim tant l’accent en aquest punt fa un moment. I dic això del tret al peu perquè limitant el preu del lloguer el que ha passat és que molts propietaris, no del tipus banc o fons voltor, sinó dels que tenen tot just cinc o sis propietats, han decidit no posar les seves cases i pisos a lloguer. Resultat: per afavorir el lloguer, ara encara ni a més oferta que mai. El govern de la Generalitat vol construir 30.000 pisos en cinc anys i al mateix temps hi ha una quantitat ingent de propietats buides que no es posen al mercat perquè no surt a compte als seus propietaris. I mentrestant, es van fent malbé. I encara més, mentrestant, els possibles llogaters estan fent cua i competint per la resta de propietats de lloguer a un preu més alt.
Tot plegat, un desgavell, vaja! I, en aquest context, tanquem novament el cercle posant en relleu que hi ha gent que es veu abocada a ocupar. No tots, també recordem-ho, que n’hi ha que s’hi abonen.
En fi, un tema que té mala solució i mala gestió. Una solució, per desgràcia, no la puc aportar jo ni ningú que jo conegui. Però d’alguna manera hem d’actuar perquè els propietaris tinguin ple accés i gaudi de les seves propietats, i els llogaters accés a llogar. I els ocupes, si pot ser, ens estalviem.
I cal actuar abans tot això no s’enquisti, i s’acabi tornant una nova normalitat.
Josep Lluís, tens tu la solució?”
Amb el patrocini de:
