Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, encetem una sèrie sobre l’ocupació.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Us proposo en les pròximes setmanes abordar un dels temes més calents de la nostra actualitat. Segurament tots tenim coneguts, amics més o menys propers, que han patit una ocupació. O que potser han ocupat ells mateixos.
És un tema molt espinós i, per tant, ideal per aquesta secció.
Fa unes setmanes parlàvem de com es traca el dret a l’habitatge a la Constitució, que prioritza el dret a la propietat privada al dret a un habitatge digne.
Però a un nivell més humà, en una societat on la riquesa tendeix a acumular-se a les capes més riques, és a dir, cada vegada hi ha menys rics que ho són més. I acumulen propietats.
Això porta cada vegada a més gent a no trobar una solució quan busca un lloc on viure. Els lloguers són cada vegada més alts, els requisits per comprar s’han endurit des de la crisi del 2008 i trobar un lloc assequible és una odissea. Per tant, molta gent no té més remei que ocupar.
Però compte amb això, perquè igual que hi ha gent que no té altra solució que ocupar per viure en algun lloc digne, n’hi ha d’altres que s’hi abonen. I distingir uns dels altres és molt difícil i complicat. Ocupar pot ser una necessitat, però també es pot haver convertit en una manera de viure. Un modus operandi que ja va bé a alguns dels que el practiquen. Per això per internet circulen manuals de com fer-ho, quins drets tenen els que ho fan quan la policia aparegui a la porta o com comprar una pizza i fer veure que es viu en un pis des de fa prou temps per tenir dret a quedar-s’hi. I aquí comença el rock’n’roll: un procés que pot durar més d’un any per recuperar la propietat per part dels amos.
A les notícies ens arriben casos de blocs de pisos sencers ocupats. Qui comprarà un pis allà? Gairebé ni per viure-hi!
Els bancs continuen tenint moltes propietats buides que no posen al mercat, cosa que fa pujar encara més els lloguers i preus de compra. I, per acabar de donar complexitat a l’equació, afloren empreses com Desokupa amb un discurs paramilitar ultradretà que ofereixen solucions ràpides als que s’enfronten a una administració incapaç de donar solució a la qüestió en un temps raonable.
Senyores, senyors… tenim servida al davant la nova normalitat de l’ocupació. En les setmanes vinents en parlarem.”
Amb el patrocini de:
