Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre el Dia Mundial del Pare i l’actualitat política internacional.
“Bon dia Josep Lluís i audiència, Avui que és el dia del pare, constatem amb sorpresa compartida que la nostra societat europea, social, democràtica i avançada és, en realitat, més orfe que mai.
El pitjor del cas, és que ja fa temps que aquesta situació s’estava covant, però no ens vam adonar que pogués ser real fins el gener passat, quan Trump va entrar al govern dels Estats Units i els que eren amics van passar a ser menys amics, per no dir una altra cosa. L’actual president nordamericà té una agenda clara que pot agradar més o menys, però que no enganya a ningú. I que consisteix en ser el matón de la classe i aconseguir l’esmorzar i els diners dels altres a risc de rebre una bona gardela si no se li fa cas. I així li va a Mèxic, Canadà, Panamà, Ucraïna, Groenlàndia… i a la Unió Europea. La paraula ‘aranzels’ ha sortit de les pàgines dels llibres d’història del segle XIX per estampar-se a les etiquetes dels preus dels productes del súper. Una lliçó de que conèixer la història serveix per no repetir-la… o hauria de! Europa no té múscul econòmic per resistir sense el seu principal aliat. Tampoc té múscul militar per aguantar el front ucrainès contrà Rússia. I al Consell d’Europa tots es miren els uns als altres buscant a veure si algú te la solució, quan en canvi, el que passa és que tothom té els seus problemes. I enmig d’aquesta orfandat, quan hem perdut el pare, resulta que a l’horitzó i apareix una mare que ens obre els braços amb discreció, no fos que el pare s’enfadés. Que ens convida a acostar-nos-hi, a resposar a la seva falda, a descansar en la seva protecció.
A l’horitzó hi ha la Xina, que en tot això no hi diu ni ase ni bèstia, però que està allà. Sense fer tweets, sense fer escarafalls, però canviant el vocabulari de les marques de cotxe que reconeixem per les carreteres, enviant coets a la Lluna i vaixells de càrrega i turisme per tot el món. Convidant als seus joves a fer estades de formació a l’extranger, és a dir, aquí, i a tornar allà per enriquir el país. I en tot aquest maremagnum que Trump ha creat, hi ha un silenci eixordador, una veu que és massa òbvi que no se sent, que és la de la Xina. I em pregunto, quin paper tindrà en gegant asiàtic en el nostre futur.
En parlarem més, Josep Lluís, segur! De moment, avui gaudiu del dia del pare. Feliciteu als Joseps, Peps, Pitus, Fines i Josefines. I sigueu feliços veient com des de l’horitzó ens arriba la nova normalitat. Felicitats Vidal!”
