Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre la Intel·ligència Artificial i els seus ets i uts.
“Bon dia, Josep Lluís i audiència,
Ja tardàvem massa a parlar de la Intel·ligència artificial. Però al portal informatiu d’aquesta casa hi veig una notícia sobre el Festival de Fotografia Analògica Revela’t i no puc evitar-ho.
Els debats que han aparegut al voltant de la IA (diguem-ho com els que en saben) són espectacularment polièdrics. Tant, que en vull parlar i no sé ni per on començar. O sigui que em limitaré, humilment, a enumerar algunes qüestions. I, si de cas, ja hi tornarem a passar més endavant, si s’escau.
La primera qüestió és com els estudiants estan utilitzant aquesta eina per escaquejar-se de la tediosa tasca de convertir-se en membres útils i productius de la nostra societat. Fan servir el ChatGPT per fer deures, preparar exàmens, elaborar treballs extensíssims sobre temes que no els interessen… I, posem l’accent en el mal ús d’aquest recurs en lloc de posar-lo al seu aprenentatge per anar més enllà. No dic que no hi hagi alumnes que n’abusin, però el que sí que puc afirmar és que el sistema educatiu ha quedat amb el peu canviat i ni està ensenyant com fer servir la IA ni com portar-la al seu terreny.
A la feina hi ha diversitat d’opinions: realment ens estalvia tasques? O ens en crea de noves? És lícit fer-la servir per fer allò que fins ara fèiem a pit descobert? La meva opinió és que si tenim una eina que ens estalvia tasques repetitives i ens permet centrar-nos en les més creatives, l’hem de posar a treballar ja. Però també hi ha qui veu els perills del mal ús en el sentit que no hi hagi una intel·ligència humana que supervisi l’artificial.
Per acabar, tres pinzellades sobre efectes col·laterals. Un, el mediambiental. Alguns es pensen que la IA és un ‘programilla‘ que corre sense fer soroll pel nostre ordinador, quan en veritat requereix una capacitat immensa de computació situada en granges de servidors deslocalitzades per tot el món. Preguntada la mateixa IA pels efectes climàtics que pot provocar, m’ha respost dient que el 3% de l’electricitat global del planeta la consumeix la IA, a més de 600 a 1.200 milions de litres d’aigua diaris (si, repeteixo, cada dia) per refrigerar els ordinadors que calen. Això vol dir el que gasta tota Catalunya en un any, però gastat cada dia. L’energia i recursos que cal per fer una simple cerca són encara espectaculars i tot i que contínuament hi ha millores, aquest és un aspecte que encara cal tenir en compte.
I per acabar, la clàssica distinció entre tecnofílics i tecnofòbics que també s’ha produït al voltant de la Intel·ligència Artificial. Per a uns ens obre les portes del cel, per a altres les portes de l’infern. Això ja va passar amb els telers de les fàbriques tèxtils britàniques a principis de la revolució industrial i continua passant avui en dia. Gràcies als tecnofílics el món avança. Gràcies als tecnofòbics, el món no s’estavella.
Un debat generat entre intel·ligències naturals, biològiques que va de les barres dels bars i cafès als despatxos i llocs de treball de gairebé tots nosaltres.
Només encara una última apreciació respecte a aquest tema: gràcies a la IA, les feines manuals i artesanes recobren protagonisme cada dia: qui ens serveix el cafè? Qui ens arregla les finestres? Qui planta l’hort?
Tots aquests són els nous ingredients que posa la IA sobre la taula mentre anem cuinant la nova normalitat.”
