Al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre l’heroïcitat i el paternalisme a la baixa dels nord-americans.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Per als que hem crescut mirant la tele amb molt pocs canals, els americans, els nord-americans, han sigut sempre els bons, els nostres salvadors. I això ni ens ofèn ni ens posa en guàrdia. Al contrari, ens tranquil·litza.
A qualsevol pel·lícula de guerra, els americans han estat decisius per guanyar-la. Quan la pel·li va d’atacs terroristes o de grups alternatius, sempre hi ha un poli o un ciutadà nord-americà a punt per rebre la bala i salvar-nos a tots. Això sí, anant sempre a l’últim segon i fent-nos patir una mica.
Quan un ovni aterra al nostre planeta, el 99% de les vegades ho fa als Estats Units. Però també és veritat que quan un tornado gelat o un meteorit cau, ells també l’entomen.
Ells ens han portat a la Lluna, tot i que nosaltres no hi hàgim anat mai. I el nostre Dream Team no deixa de ser el seu, el de l’NBA.
A la nostra cultura, els americans són els bons. I els altres, els dolents. Els altres han estat els soviètics, els japonesos, els alemanys de l’Est i, d’un temps ençà, els xinesos.
Però també ha passat que darrerament aquesta relació paternalista dels nord-americans amb la resta del món s’ha anat torçant. Corcant. Podrint.
I ara ja no sabem si els americans són els bons o són els dolents. Ens agrada pensar que ajuden a mantenir l’ordre mundial, però també és evident que han estat al darrere de cops d’estat, guerres i conflictes internacionals.
Ens agrada pensar que ens ajuden a mantenir una societat capitalista on el mercat regula una gran part de la vida dels ciutadans, però alhora imposen aranzels que impedeixen que puguem accedir a productes que produeixen el que ells anomenen ‘economies perifèriques’.
I, en fi, ara només ens faltava que guanyés les eleccions Donald Trump, un senyor que la meitat més u dels americans idolatra i que nosaltres vegem com un pallasso. Suposo que la sort que té és que nosaltres no votem, tot i que molts hem estat opinant a bars i cafès com si estiguéssim empadronats a Nova Orleans o Chicago i ara ens toqués votar.
Estic convençut que no venen bons temps. Ni per nosaltres ni per la majoria dels americans, però tinc la fe que Trump actuarà de revulsiu per una societat que necessita reforçar el seu sistema immunitari contra totalitarismes, populismes i altres malalties autoimmunes de la democràcia.
No m’entengueu malament, però estem massa lluny de la darrera guerra i, fins i tot, de la darrera crisi. I no és que desitgi ni una guerra ni una crisi, però sí que estem oblidant-les lliçons que les societats aprenen a base de ‘gardeles’ en situacions tan extremes com aquestes.
Per tant, calcem-nos. Ens arriba una nova normalitat, i no serà maca de veure.”
Amb el patrocini de:
