Al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre la gestió de la Dana per part de la classe política i la victòria de Donald Trump als Estats Units.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Aquesta setmana no sé ni per on començar. I ho dic amb tota la tristesa del món. Portem una setmana terrible i horrorosa veient el que passa a menys de quatre hores en cotxe d’aquí. A València i voltants han passat per una de les desgràcies més desoladores de les darreres dècades. No tornarem a dir res que no hàgim sentit ja perquè crec que no aporta massa res insistir en el fet que es podia haver evitat, que es va anar tard en l’enviament d’alertes, que s’havia construït a zones inundables de pas d’aigua… Tot això és veritat, però si em permeteu, sí que posaré l’accent en la falta de respecte d’uns gestors de la crisi que a hores d’ara encara no ens han informat del nombre total de víctimes i de desapareguts. No ho volen dir per no posar una xifra que pugui significar donar la dimensió de la desgràcia; que sigui una mena de mesura del que ha passat a Paiporta, Xest o Utiel, per dir només alguns dels molts municipis afectats.
Una cosa és la crisi i l’altra la seva gestió. I encara una altra, la gestió de la comunicació de la crisi. I diria que seria difícil fer-ho pitjor. Ni es donen xifres, ni es té una política clara de què fer amb l’ajuda que se’ls ofereix des de molts llocs. Es vol demostrar control i, en canvi, es mostra una feblesa que seria còmica si al darrere no hi hagués desenes de milers de persones patint cada dia, cada nit. Ara mateix, hi ha gent que encara està lluny de recuperar la seva normalitat, ja no dic de començar un procés de dol més que necessari.
I per adobar-ho tot, el joc de les cadires polític, en sentit ampli. El rei, en Pedro Sánchez, en Mazón i un munt de gent que no ajuda gens. Al contrari. Igual que tampoc ho fa l’extrema dreta aprofitant-se de la situació per generar un altaveu que no dubta en utilitzar.
Resum: gent patint i uns polítics donant voltes com ànecs sense cap. Gent patint i ni tan sols es deixa que els voluntaris els vagin a donar un cop de mà, m’imagino que per por que cada voluntari porti a sobre un mòbil i les xarxes acabin inundades no d’aigua, sinó del fang de les imatges que la realitat ofereix mostrant la seva cara més crua. Una desgràcia, benvolguts oients. Una desgràcia molt gran que no oblidem ni hauríem d’oblidar, però que si es va superant i es va dominant és a base del patiment de la gent.
I a sobre, per rematar-ho tot, Trump ha guanyat les eleccions a Estats Units. No té res a veure, ja ho sé, però és que entre uns i altres em tenen contents. I d’això ja en parlaré un altre dia…
Si aquesta és la nova normalitat… anem llestos!”
Amb el patrocini de:
