Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui sobre la mort de Pepe Mujica i la política.
“Bon dia Josep Lluís i audiència,
Aquesta darrera setmana ens ha deixat l’icònic Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai, personatge respectat, savi de la vida, pensador profund, activista incasable i, per a sorpresa de tothom en el nostre món: polític.
Mujica es va guanyar el respecte de tothom essent implacablement coherent amb si mateix. El seu pensament i la seva acció anaven a una. I això és tan estrany, que val la pena destacar-ho.
De polítics així, no cal dir-ho, n’hi ha hagut molt pocs. Per desgràcia de tots, diria.
Bé, per matisar-ho tot una mica més, també es podria dir que sí que hi ha polítics molt alineats amb els seus pensaments, però que prioritzin i s’alineïn amb el poble, d’aquests sí que n’hi ha molt pocs.
El difunt Mujica donava el 90% del seu sou a causes benèfiques simplement perquè no li calien tants diners. “La vida se t’escapa mentre et preocupes per acumular, i al felicitat no es compra” va dir. I tenia raó.
L’exemple de l’expresident de l’Uruguai ens serveix de prova de contrast per valorar el nivell dels nostres polítics avui en dia. Seria il·lús i utòpic esperar que tots fossin com ells? No tenim dret a somiar en un món gestionat per polítics que aspiren a màxims?
Mirem de tocar de peus a terra. El debat més interessant d’aquesta setmana, amb el permís del respectadíssim i admiradíssim Mujica, és Eurovisió.
És política el festival d’Eurovisió?
Responc amb una altra pregunta: Algú en dubta?
Igual que algú dubta que el futbol en concret, i l’esport en general, són política? O és que no es competeix en equips? O és que alguns clubs no són eines de globalització? No s’han fet servir equips de futbol per blanquejar règims? Per plantar cara a les dictadures? Per mostrar acords i desacords més enllà d’una pilota?
Mujica ens diria que ens concentréssim en crear un món millor, i que ens deixéssim de ximpleries. Però ni Eurovisió ni el futbol són ximpleries. Són eines molt subtils per conformar la nostra nova normalitat. I així ens va.”
