Al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre el dret a l’habitatge.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Aquest passat cap de setmana hem pogut veure arreu del país diverses mobilitzacions en favor del dret a l’habitatge. I cal admetre que aquest tema, sobretot en poblacions turístiques com en les nostres, s’està convertint en un autèntic drama. Els joves d’ara tenen més problemes per independitzar-se i crear una llar que mai i molts ja es conformen a llogar no un pis, sinó només una habitació. O amb tornar a casa dels pares, si és que n’han marxat mai.
El tema és dramàtic i amb profundes implicacions a molts nivells. Per exemple, una en la que no entrarem avui és: per què estem deixant que els centres de les nostres viles es converteixin en parcs temàtics per al turisme quan els nostres fills i filles tenen tants problemes per aconseguir un lloc on viure dignament? O com afectarà aquesta gentrificació turística a la demografia de les pròximes dècades?
Avui, aviso, vinc amb un comentari una mica tècnic, però que em sembla imprescindible per situar el problema. I a partir d’aquí, ja veurem on anem a petar.
Quan dic, “situar el problema”, vull dir que és molt fàcil assenyalar als anomenats ‘grans tenidors’ o als bancs com a culpables de la manca d’habitatge disponible. I no vull dir que no hi hagi un negoci molt important per ells aquí al darrere, ni unes dinàmiques que freguen l’avarícia. Ni, tampoc algunes víctimes col·laterals en forma de gent que, vist el risc de les pensions en el futur, ha decidit apostar per adquirir propietats i llogar-les per assegurar-se una jubilació tranquil·la. Tot això hi és. Però proposo anar encara més al cor del problema. Vull anar a veure com està muntat el nostre sistema social, econòmic i polític, perquè temo que és d’aquí d’on comença a plorar la criatura.
Per als fans de la lectura de la Constitució espanyola del 78, el que explicaré no us semblarà estrany. I, als altres, us animo a anar a Google i buscar la Constitució perquè és una bonica lectura per passar una bona estona.
A la Constitució vigent ara mateix el dret a la propietat privada preval i té més importància que el dret a l’habitatge. És a dir, la propietat de cases, pisos o el que sigui té molta més rellevància que l’habitatge. Com ho sé?
Perquè la propietat privada es defensa a l’article 33.1, que està dintre del capítol anomenat Drets i Llibertats. És a dir, la propietat privada és un dret dels ciutadans. I l’economia de mercat es defensa al capítol 37, dintre del mateix capítol. Per tant, tenen el mateix rang.
En canvi, el dret a l’habitatge es recull al capítol 3r que ja no recull ‘drets i deures’, sinó ‘principis rectors de la política social i econòmica’. L’article 47 és el primer que parla del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. I també diu que són els poders públics els que promouran les condicions necessàries perquè això passi.
Per tant, tinguem clares aquestes dues premisses:
A la constitució el dret a la propietat i l’economia de mercat tenen més importància que el dret a l’habitatge, que no està recollit com un dret fonamental.
I, els poders públics no tenen l’obligació de fer res per afavorir l’accés a l’habitatge, només de ‘promoure’ unes determinades condicions.
I ara, digueu-me si esteu d’acord amb mi que amb un començament com aquest, és normal que els podes públics no tinguin ni la intenció ni l’obligació de fer res diferent del que ja estan fent, que és res. És a dir, a limitar-se que el mercat faci la seva.
Per tant, abans d’assenyalar a ningú, el que caldria per canviar les circumstàncies actuals seria canviar les normes actuals, començant per la mateixa constitució. I, a partir d’aquí, anar baixant.
Disculpeu la vara constitucional que us acabo de deixar anar, però estic convençut que només així podrem crear aquesta tan desitjable nova normalitat que, per cert, no arriba ni a tiros.”
Amb el patrocini de:
