Al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre la fuga de cervells, els aranzels i la regulació de la pesca.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Darrerament, arribo massa sovint a la conclusió que en aquest petit paradís que és Europa, aquesta bombolla de benestar en la qual vivim, ens estem passant de la ratlla. I som més papistes que el papa en molts aspectes.
Veig massa casos al nostre voltant d’intentar posar portes al camp sense adonar-nos que estem envoltats d’un món que avançarà amb nosaltres o sense.
Us podria posar l’exemple dels cotxes elèctrics que venen de la Xina i als quals imposarem uns aranzels de fins al 35% per dificultar que els comprem en detriment d’una indústria europea que sembla que no pot competir en talent ni innovació. No estic d’acord ni amb una cosa ni amb l’altra. Els aranzels han d’afavorir una indústria europea que de moment ni hi és ni se l’espera. On està el Renault elèctric? I el Peugeot? I el Volkswagen? Aquests encara han fet alguna cosa tot i que no es pugui dir que vagin a preus populars. I respecte a la innovació, fixem-nos que els xinesos no paren de fitxar enginyers europeus, joves que troben allà la seva oportunitat igual que fa vint anys la trobaven als Estats Units. L’altre dia vaig sentir una dada curiosíssima i dramàtica: la majoria dels creadors de la intel·ligència artificial són europeus emigrats als Estats Units o Canadà perquè no han trobat a Europa l’entorn per desenvolupar-se. Ells estan movent el món endavant a l’altra banda de l’Atlàntic i nosaltres, aquí, fent una legislació restrictiva de l’ús de la IA. Que no vull dir que no s’hagi de restringir o controlar, però és que en aquest cas les regulacions que van portar aquest talent a emigrar no eren les lleis de la intel·ligència artificial, sinó les de l’activitat econòmica i empresària. Es veu la diferència?
La gota que fa vessar el got (espero) és la regulació sobre la pesca. El zel europeu per preservar el mar ha portat a decretar unes vedes que ningú demana, ni tan sols els ecologistes més utòpics i deslligats de la realitat. Unes vedes que portaran a tot un sector pesquer a ser inhabitable, a ser insolvent, a no poder sobreviure per ell mateix. D’això en tenis se’n diu un ‘error no provocat’. Ningú ens demanava que ho féssim així, però hem triat disparar-nos un tret al peu. O, millor encara, un tret al peu dels pescadors que estaran abocats a deixar l’activitat amb tot el que això implica. O, potser, en un acte d’europeisme benèvol, algú inventarà una compensació econòmica en forma de subvenció o prestació.
Desapareixen els pescadors, desapareix el peix, la cuina, la cultura, els llocs de treballs, l’activitat econòmica al seu voltant i aprofundim i anem encara més enllà en aquest parc d’atraccions turístic en què s’està convertint Europa i que sembla que estem fent molts esforços perquè es converteixi en la nostra nova normalitat.”
Amb el patrocini de:
