Com cada dimecres, al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre el ‘Visa pour l’image‘ i la cruesa dels humans.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Segur que uns quants de vosaltres ha passat en les darreres dues setmanes pel ‘Visa pour l’image’, una exposició sobre fotoperiodisme que ocupa diferents llocs de Perpinyà des de fa més de trenta anys. Un punt de referència de la part gràfica de les informacions que consumim cada dia i cada dia més.
Pel que pugui servir, d’alguna manera l’evolució de les imatges que s’hi poden veure no deixen de ser un reflex de com han evolucionat les notícies i el seu tractament.
Aquest termòmetre ens permet analitzar no només com consumim les notícies, sinó també veure quins temes van guanyant lloc a l’exposició. És a dir, fa unes dècades, els reportatges més impactants sempre eren el de tragèdies humanitàries que solien tenir lloc a l’altra punta del món, donant un cert sentit d’exotisme a l’exposició, i, de passada, un cert alleujament perquè d’alguna manera, les coses dolentes sempre passaven lluny de nosaltres.
En canvi, d’uns anys ençà, el Visa ha donat més veu a temes que en podríem dir ‘domèstics’, de més proximitat. No crec que abans no passés res digne de ser fotografia a prop nostre, sinó que simplement era més cridaner el que venia de lluny. El de sempre, vaja.
Aquest any vaig quedar força tocat per algunes exposicions de quilòmetre zero, en podríem dir. I m’adono de quant de mal som capaços d’autoinfligir-nos. Penso, per exemple, en tots els reportatges sobre immigració il·legal, les màfies que trafiquen amb persones al Mediterrani però també a les fronteres de Mèxic i els Estats Units, i sobre tot un tema que va guanyant protagonisme any rere any: els estralls del fentanil, aquesta droga 100 vegades més forta que la morfina i 50 vegades més potent que l’heroïna, que està destrossant la vida a centenars de milers de persones als Estats Units per tan sols 5 dòlars ‘el chute’ i que ja ha arribat a casa nostra. A més, es veu que ara la combinen amb alguns medicaments veterinaris per allargar-ne l’efecte i fer-la encara més addictiva. I és que, permeteu-me la ironia, quan ens posem creatius, som la pera!
Si no heu visitat el ‘Visa pour l’image‘, l’any que ve no us ho penseu. Val la pena, però això sí, prepareu-vos per una experiència que us deixarà el cor en un puny.”
Amb el patrocini de:
