La Fundació Emys, amb seu a Riudarenes, ha liderat un projecte per analitzar l’estat de salut de les zones humides formades en diverses pedreres abandonades de la província de Girona. L’estudi s’ha realitzat gràcies al suport de la Beca Internacional 2024 de Patagonia, amb l’objectiu d’identificar les amenaces i oportunitats de cada espai i proposar mesures de conservació per afavorir-ne la biodiversitat.
Actualment, es compten 1.877 pedreres abandonades a Catalunya, de les quals 458 es troben a les comarques gironines. Segons assenyala la Fundació, durant les darreres dècades, moltes d’aquestes explotacions mineres a cel obert han quedat abandonades a causa de la falta de rendibilitat. Això ha donat lloc a espais degradats, on s’han format ecosistemes adaptats a aquestes condicions adverses.
Ona Font, cap de l’àrea de conservació de la Fundació, explica que, en alguns casos, l’activitat extractiva arriba a la zona freàtica, provocant que l’aigua aflori cap a la superfície. Això pot comportar tant una pèrdua d’aigua de l’aqüífer com l’assecament de fonts i cursos d’aigua propers. En altres situacions, però, es creen basses temporals o permanents que esdevenen refugi per espècies d’ambients aquàtics. “Aquesta restauració natural és un fet molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta. Segons el Living Planet Index, el 85% de les espècies que hi viuen han patit una disminució en els darrers 50 anys”, afirma Font.
458 pedreres a la província identificades com a potencials refugis per a la fauna
El projecte ha començat amb una catalogació telemàtica de les antigues explotacions, prioritzant aquelles que presenten punts d’aigua. En les pedreres seleccionades, s’ha dut a terme un inventari per determinar-ne les condicions ambientals i un seguiment de la biodiversitat present.
L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració del Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona. Conjuntament, s’ha dut a terme un estudi hidrogeològic per analitzar el substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació amb altres masses d’aigua properes.
Júlia Ferrer, tècnica de conservació de la Fundació i coordinadora del projecte, destaca també el paper del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). La seva participació ha estat “clau” per definir directrius bàsiques de restauració que no perjudiquin les espècies que han colonitzat aquests espais de manera natural.
Amb 458 pedreres gironines identificades com a potencials refugis per a la fauna, aquest projecte marca un punt d’inflexió en la percepció i gestió d’aquests espais abandonats. La iniciativa no només subratlla la importància d’aquests entorns com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals.
Aquest estudi obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevinguin aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat.
