La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha advertit aquest dimarts d’un “risc d’estancament” econòmic a Catalunya després de constatar una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques del país durant el 2024. L’alerta s’ha fet pública durant la presentació de la 21a edició de l’Índex de Competitivitat Territorial, celebrada a la seu de Foment del Treball, a Barcelona.
Segons l’informe, l’indicador global de Catalunya ha caigut 1,1 punts respecte a l’any anterior, un descens atribuït a un menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional. La patronal reclama a les administracions una “estratègia territorial més activa” per revertir la tendència.
El Maresme i la Selva, en retrocés
Tant el Maresme com la Selva han registrat una pèrdua de competitivitat el 2024, seguint la tònica general del país. En el cas del Maresme, l’índex FEGP per al 2025 se situa en 43,9 punts, amb una caiguda de 0,9 punts respecte a l’any anterior. Tot i això, la comarca ha experimentat una millora acumulada de 6,8 punts des del 2009, fet que reflecteix una evolució positiva a llarg termini.
Pel que fa a la Selva, l’índex actual és de 36,1 punts, amb una davallada de 2,2 punts respecte al 2024. En comparació amb el 2009, la millora acumulada és de 3,2 punts. Aquest retrocés recent preocupa especialment en territoris amb potencial econòmic i turístic consolidat, però que pateixen mancances en infraestructures, accés a l’habitatge i cohesió territorial.
Les comarques més i menys competitives
El rànquing continua liderat pel Barcelonès, seguit pel Vallès Occidental i el Baix Llobregat, tot i que totes tres han patit retrocessos. A la cua, l’Alta Ribagorça ocupa l’últim lloc, superada per la Terra Alta.
Només set comarques han millorat el seu índex: el Moianès, les Garrigues, la Noguera, el Berguedà, el Pallars Sobirà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Reptes i oportunitats
L’estudi posa de manifest la necessitat de polítiques de reequilibri territorial, especialment en àmbits com la innovació, la bioeconomia, la mobilitat i l’R+D+i. També alerta de la manca de sòl disponible per a nova activitat econòmica i de les dificultats d’accés a l’habitatge, fins i tot en comarques amb alta activitat empresarial.
A llarg termini, la tendència és positiva: totes les comarques han millorat la seva competitivitat des del 2009, excepte la Noguera. Les Garrigues, el Priorat i el Barcelonès lideren aquest creixement acumulat.
