La família de Calella desnonada ha iniciat els tràmits per portar l’Ajuntament davant el Jutjat Contenciós Administratiu després que els retirés l’ajuda d’emergència habitacional poques setmanes després de patir un desnonament. Els afectats tenien reconeguda una situació de vulnerabilitat i actualment viuen en un local cedit per l’agrupació local de la CUP, sense dutxa ni les condicions habituals d’un habitatge.
El desnonament es va executar el 5 de maig, després que la propietat denunciés l’impagament del lloguer. La família reconeix que havia deixat d’abonar les quotes a causa de dificultats econòmiques i assegura que la seva situació ja era coneguda pels serveis socials municipals.
Segons explica Noèlia Reyes, mare dels cinc menors, el desallotjament es va produir sense que haguessin rebut l’avís oficial per un error de l’advocada que tenien assignada. Aquesta circumstància, assegura, els va impedir presentar un recurs i disposar de temps per recollir bona part de les seves pertinences.
La família assegura que continua buscant un habitatge de lloguer, però que els preus elevats i l’oferta de contractes de temporada compliquen trobar una alternativa. Mentrestant, espera una possible adjudicació a través de la Mesa d’Emergència o una nova resposta municipal.
L’Ajuntament defensa que els recursos d’emergència són temporals
La situació es va abordar durant el darrer ple municipal de Calella, en què el govern local va defensar la gestió dels recursos d’emergència habitacional.
El regidor d’Habitatge, Soufian Laroussi, del PSC, va lamentar les situacions de famílies que perden l’habitatge, però va remarcar que els allotjaments d’emergència tenen una funció temporal. Segons va explicar, aquests recursos han de servir com a primera resposta mentre les persones afectades busquen una solució estable.
Per la seva banda, l’alcalde, Marc Buch, de Junts, va defensar que és la Generalitat qui ha de garantir les alternatives habitacionals a llarg termini i va assegurar que l’Ajuntament fa tot el que està al seu abast per atendre aquests casos.
Buch també va advertir que deixar de pagar un lloguer ha de tenir conseqüències, en referència a les situacions d’impagament que acaben en desnonament.
El govern municipal sosté que els serveis socials assessoren les persones afectades i que una part important dels recursos es destina a intervenir abans que s’executin els desnonaments.
Rebutjada una proposta per crear una borsa d’habitatges d’emergència
El debat es va produir durant un ple en què l’equip de govern, format per Junts i PSC, va rebutjar una moció presentada per la CUP per impulsar una borsa municipal d’habitatges d’emergència.
La proposta pretenia garantir la disponibilitat d’allotjaments per donar resposta a situacions de pèrdua de l’habitatge com la que viu aquesta família.
Els dos partits del govern van considerar que la iniciativa tenia una finalitat electoralista i van votar-hi en contra.
