Avui, al matí360 de Ràdio Marina ens ha acompanyat Núria Llagostera, psicòloga i vinculada també a la Fundació de Salut del Maresme i la Selva.
La comarca de la Selva ha començat a desplegar aquest mes un programa d’acompanyament psicològic adreçat a familiars cuidadors de persones amb Alzheimer i altres demències. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Fundació AVAH que ja funciona des de fa anys al Maresme i que ara s’estén al territori selvatà.
El programa ofereix suport emocional i eines pràctiques als cuidadors en totes les fases de la malaltia, des dels primers símptomes fins a les etapes més avançades. “L’objectiu és acompanyar-los i donar-los estratègies per afrontar els canvis que experimenta el familiar, tant a nivell cognitiu com de comportament”, explica la psicòloga Núria Llagostera.
A més de l’atenció individual, el projecte inclou grups de suport on es comparteixen experiències i es treballen diferents aspectes relacionats amb la cura. El programa s’adreça a famílies amb persones afectades per Alzheimer o altres tipus de demència.
Segons els professionals, l’envelliment de la població farà augmentar el nombre de casos en les pròximes dècades, fet que posa el focus en els cuidadors com a col·lectiu especialment vulnerable. “Necessiten suport psicològic per poder sostenir la cura en el temps”, assenyala Llagostera.
El desgast que implica aquesta tasca és elevat. “La càrrega emocional és molt intensa i sostinguda. No només és física, sinó també psicològica”, explica. Entre les dificultats més habituals hi ha la fatiga per la vigilància constant, la irritabilitat, la manca de temps per desconnectar i l’aïllament social.
A tot això s’hi afegeixen sentiments de culpa o frustració, així com la incertesa sobre l’evolució de la malaltia. “És un desgast progressiu que pot derivar en ansietat i malestar emocional”, apunta.
Un dels aspectes que destaca el programa és que moltes persones no s’identifiquen com a cuidadores. “Sovint ho entenen com una responsabilitat familiar i no demanen ajuda fins que la situació és molt exigent”, explica la psicòloga.
El caràcter progressiu de les demències fa que les famílies s’hi vagin adaptant sense adonar-se’n, assumint cada vegada més tasques de cura. Aquest procés, combinat amb factors culturals, pot retardar l’accés als recursos disponibles.
El programa adapta el suport a cada moment de la malaltia. En fases inicials, es treballa la comprensió del diagnòstic i s’ofereixen pautes per afavorir l’autonomia de la persona afectada. “Cal evitar la sobreprotecció i permetre que el familiar mantingui les seves capacitats tant com sigui possible”, assenyala Llagostera.
En etapes més avançades, l’acompanyament se centra en la gestió de conductes complexes, l’organització de rutines i l’adaptació de l’entorn. També es posa èmfasi en la necessitat que el cuidador disposi de temps propi.
En les fases finals, es treballen aspectes com l’acceptació i el dol anticipat, un procés emocional clau davant el deteriorament progressiu de la persona.
Els professionals apunten que el desgast emocional es pot prevenir en part si s’actua des de fases inicials, amb el suport de l’atenció primària i la coordinació entre serveis. “El treball en xarxa és fonamental per detectar necessitats i fer les derivacions adequades”, destaca Llagostera.
L’objectiu final del programa és millorar la qualitat de vida tant del cuidador com de la persona afectada. “Quan el cuidador se sent més segur i té més eines, pot sostenir millor la situació. I això repercuteix directament en el benestar de tots dos”, conclou.
Amb aquesta ampliació a la Selva, el programa busca consolidar una xarxa de suport que doni resposta a una realitat cada vegada més present en la societat.
