Un grup d’investigació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha participat en la descoberta d’un nou cuc que imita els llimacs marins per evitar els depredadors. En aquesta investigació també hi ha participat personal de les universitats de Nagoya (Japó) i Sains (Malàsia); i de l’Institut d’Ecologia i Evolució de l’Acadèmia Russa de Ciències (Rússia).
El nou poliquet descobert és d’un nou gènere i nova espècie de la família Syllidae. Expliquen l’animal viu sobre coralls als fons marins de Vietnam i Japó i presenta adaptacions morfològiques úniques com un baix nombre de segments corporal (que contrasta amb l’alta segmentació del cos anellat de la majoria d’anèl·lids). També unes sedes ganxudes -típiques dels cucs que viuen associats a altres organismes-, però que manté sempre ocultes dins del cos, i unes antenes i apèndix grans, amb forma de fus i amb una vívida coloració vermella, blanca i groga.
Cryptochaetosyllis imitatio
Els investigadors assenyalen que aquestes característiques fan que el poliquet s’assembli a uns animals amb els quals conviu, els nudibranquis. Aquests “veïns” són mol·luscs sense closca, caracteritzats també per una coloració brillant que serveix per advertir els depredadors que posseeixen defenses. Mimetitzant-los, el cuc aconsegueix els mateixos beneficis, incloent-hi evitar ser menjat, sense haver d’invertir en els complexos mecanismes que permeten als nudibranquis desenvolupar les seves defenses químiques.
La investigació col·laborativa on ha participat el centre blanenc ha combinat tècniques clàssiques d’observació morfològica i ecològica amb anàlisis moleculars. Tot plegat ha demostrat que aquest cuc pertany no solament a una nova espècie, sinó també a un nou gènere. Com a nom pel nou gènere, els investigadors han escollit “Cryptochaetosyllis“, destacant el fet que les quetes que caracteritzen tots els poliquets en aquest cas estan ocultes dins del cos. I és que “cryptos” vol dir “amagat” en grec. Pel nom d’espècie han escollit “imitatio” (que en llatí vol dir “imitador/a”), fent referència al seu mimetisme amb els nudibranquis.
L’equip de recerca destaca que és la primera vegada que es documenta un cas d’aquest tipus de mimetisme involucrant anèl·lids i nudibranquis. A més, apunten que la troballa amplia la comprensió de l’adaptació evolutiva i les estratègies ecològiques dels invertebrats marins. Alhora, asseguren que demostra que presenten una complexitat equivalent o, fins i tot superior, a la dels organismes terrestres.
Amb tot, aquesta recerca torna a posar de manifest la diversitat de la vida marina i el poc coneixement que encara en tenim avui. En aquest sentit, la comunitat científica apunta que hi pot haver fins a un milió d’espècies d’eucariotes que viuen als mars i oceans, de les quals només coneixem al voltant d’un 30%. Aquest percentatge és encara molt més gran si considerem els procariotes.
