Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, una altra columna sobre el llenguatge.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Crec que deixaré estar el tema de la llengua a partir d’aquesta setmana.
Ja he parlat de com ens l’estem carregant a còpia de forçar-la en diferents aspectes, però sobretot amb la invenció de nous gèneres gramaticals o l’ús incorrecte del femení per referir-se a conjunts que inclouen el masculí i el femení. Aquests són alguns exemples que l’agenda política, que busca alinear-se amb determinats col·lectius, provoca i assumeix com a propis sense adonar-se del mal que fan a la causa i a la llengua.
A la causa perquè els sembla que simplement incorporant aquests errors gramaticals ja fan prou, quan haurien de fer molt més. Per exemple, en polítiques d’inclusió, de conscienciació, d’educació, de combat de l’homofòbia, transfòbia i qualsevol fòbia dirigida contra qualsevol altre ésser humà. I, en canvi, es conformen amb aquest petit gest lingüístic.
I contra la llengua perquè en lloc de donar exemple del bon ús d’un idioma com el nostre, en contínua situació de vulnerabilitat i amenaça, són les mateixes instàncies públiques, acompanyats de la modernor, les que van per lliure i trinxen l’idioma.
Insisteixo, no parlo aquí de la legitimitat de les causes, sinó de la perversió de la llengua per acostar-se i generar simpaties en sectors de la població. Tampoc em faig el sord davant l’evidència que les llengües tenen història, cultura i, per tant, biaixos de tota mena que no són desitjables. Però és la nostra feina fer que la llengua que portem al futur sigui també portadora de tot el que és bo que té la nostra societat.
Per tant, quina seria la solució? Ja us avanço que no la tinc, o que no la sé de ciència certa. Tant de bo us pogués donar una recepta que ressolés tots aquests embolics de manera fàcil. Ara mateix estaria trucant a la plaça de Sant Jaume on, a banda i banda, sembla que hagin pres la determinació de passar-se pel folre el que digui l’IEC.
Tinc la sospita, però, que una resposta intel·ligent a totes aquestes preguntes seria insistir i incidir en l’educació i en els seus valors. Que tothom conegui com funciona la nostra llengua, com utilitzar-la correctament, quins problemes planteja amb relació a la realitat que vivim i amb la qual la volem harmonitzar, com salvaguardar tot allò de bo que ens ha portat i que, alguns filòsofs i sociòlegs, dirien que és el que ens permet pensar de la manera que ho fem, a la nostra manera. Educació, educació, educació…
I aquí començaria una altra bateria de preguntes perquè si la llengua té un problema, ja no us vull ni explicar els que té l’educació. No sé… Potser la setmana que ve m’animo.
De moment, però, espero que aquestes reflexions us hagin sigut provocadores, potser fins i tot un bon espàrring per parar-vos un moment i veure quina és la vostra opinió al respecte.
Espero que hagi estat així. Però sí no, tranquils. Ja sabeu que no passa mai res.”
