Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, primera edició d’un seguit de columnes sobre el llenguatge.
“Bon dia Josep Lluís, i audiència,
Si la setmana passada marcàvem el terreny de joc, aquesta marcarem les regles. No s’hi val dir el que no és. El nom fa la cosa, però fins a cert límit. Aquesta és la pedra angular que defenso.
Ja vaig dir que no parlaríem de gènere, per tant, no val a confondre la defensa de la llibertat de ser qui hom (o don, per als que conegueu el llibre de què vaig parlar la setmana passada), vulgui.
Dit això, també cal tenir present que una llengua és el resultat d’un procés històric que té lloc durant molt temps. Segles, potser mil·lennis. De fet, fa poc es va descobrir el primer text en català conegut, el “Llibre dels jutges”, més antic i tot que les famoses ‘Homilíes d’Organyà’. Un text que data aproximadament del 1060. O sigui que imagineu-vos si han canviat les coses des d’aleshores. Durant cada un dels moments d’aquestes gairebé mil anys s’han donat en un context històric i cultural que ara és inútil intentar canviar. Ens agradi o no, la història ha estat la que ha estat, i no la podem reescriure com si treballéssim al ministeri de la Nova Veritat de 1984.
Per tant, les llengües, els idiomes, arrosseguen també bagatges i biaixos culturals, religiosos, de gènere… clar que si De gènere també!
Això vol dir que no pot canviar res de cara al futur? No, jo no he dit això. Només m’he referit al passat. Un passat que cal respectar.
I també és veritat que és responsabilitat nostra fer que la llengua avanci en cada moment cap al futur, per llegar-la als que ens vindran a rellevar. Però no ho podem fer com si ens inventéssim l’idioma des de zero, com si fos un Esperanto o un New Speak (tornant a l’obra d’Orwell).
Per tant, regla del joc número 1: no ens podem inventar el passat, som hereus de la nostra història i bagatges de diferents tipus, ens agradi o no, i és la nostra feina fer que la llengua passi a les pròximes generacions en les millors condicions possibles.
Complicat, eh? La setmana que ve… més!”
