Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, una altra columna sobre el llenguatge.
“Bon dia Josep Lluís, i audiència,
Fa poc més d’una setmana es va complir el vot de Vila del Pelegrí de Tossa, una pelegrinació ritual que fa més de cinc-cents anys que es fa i que ni guerres ni pandèmies han aconseguit aturar. Només en comptadíssimes ocasions.
Quan el Pare Pelegrí arriba a Terra Negra, la primera parada del camí, hi fa un mos i abans de tornar a posar-se en marxa, s’assegura que tothom està bé i a punt. És en aquest moment en què pronuncia tres vegades la famosa ‘Hi som tots?’
Perquè el Pare Pelegrí fa servir el masculí? És que no hi ha dones que facin el pelegrinatge amb ell amb igual devoció i fervor?
No, no és que el Pelegrí de Tossa sigui masclista o que obviï les dones. El que passa és que en català, igual que en castellà i molts altres idiomes, el masculí plural es fa servir també per a grups que inclouen elements masculins i femenins. Potser hi ha una llengua que desconec que ho ha resolt diferent, però les normes ortogràfiques o gramaticals del català són ben clares al respecte. I així ho estableix el IEC.
Hi torno: el masculí plural serveix també per incloure elements masculins i femenins.
Tots: els homes i les dones.
Tots els animals: els bous i les vaques.
Tots els vehicles: els cotxes i les motos.
Suposo que s’entén el que vull dir.
A ningú se li ocorreria fer que el Pare Pelegrí preguntés si ‘Hi som totes’ o, encara menys, ‘hi som totis?’.
Reprenc el tema de que les llengües tenen regles de funcionament concretes, estudiades i determinades per acadèmics. Per sort, són acadèmics, i no només polítics. Ho dic perquè clarament l’ús d’aquests femenins, pretesament inclusius, provenen de l’esfera política i no de l’acadèmica.
Compte! No estic dient que no hàgim de ser conscients de que vivim en una societat molt més masclista del que ens agradaria admetre, ni dels biaixos de gènere, i de molts altres tipus, que fem servir quan utilitzem la llengua. Però on hem d’incidir és en un altre lloc i no reincidir en el mal ús de la llengua.
La llengua comú és un valor, un actiu que entre tots hem de conservar, cultivar i fer evolucionar d’acord amb la nostra societat.
Complicat, eh? La setmana que ve… més!”
