Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, realment, es pot confiar en una mega-empresa?
“Bon dia Josep Lluís, i audiència,
Aquests darrers dies m’he estat mirant diferents informacions sobre el parc eòlic marí que s’està projectant davant de l’Alt Empordà, al golf de Roses. Sembla que d’entrada hi van unes 33 turbines de 250 metres d’altura. Això, perquè ens en fem una idea, és més que les torres Mapfre o la Sagrada Família de Barcelona, i just per sota de la torre de Collserola. Però la instal·lació estarà entre 8 i 25 quilòmetres mar endins, de manera que gairebé no es veurà. En contrapartida, generarà l’equivalent a gairebé la meitat de les necessitats energètiques de la demarcació de Girona.
Per descomptat, els ecologistes de la zona s’han posat en guàrdia per protestar-hi en contra. I fan bé, una cosa així no es pot confiar a la simple bona fe d’unes mega-empreses. Recordem el cas Castor i aprenguem-ne. Però també us he de dir que no em sembla tan malament i, si s’aconsegueixen superar els problemes d’afectació al medi ambient, com ara sobre les aus migratòries o els cetacis, doncs podria ser una bona cosa. És energia neta i renovable i aprofita una superfície que es fa servir per a pocs altres usos. Diguem-ho a ‘lo bèstia’: no molesta ningú.
Però – i sempre hi ha un ‘però’- fixem-nos que el projecte no diu que generarà la meitat de l’energia de Girona, sinó ‘l’equivalent a la meitat de l’energia de Girona’. I el matís és important, perquè vol dir que l’energia no es quedarà aquí i que es transportarà a algun altre lloc a través de la MAT, aquesta sí, terrestre. I això ja no m’agrada tant.
He estat comparant aquest projecte amb un de molt semblant que es fa a la costa nord-est d’Escòcia, entre les illes Orkey i les Shetland, i allà la comunitat ecologista també s’ha mobilitzat. No han aconseguit parar l’obra, que ja s’està fent, però sí que han aconseguit fer de la necessitat virtut. És a dir, han aconseguit que sigui una empresa pública la que administri la instal·lació i així, encara que l’energia no es quedi al lloc on es genera, si més no una part dels beneficis econòmics sí que repercuteixen directament a la comunitat local.
Quant que ens queda per aprendre!”
