El 9 de setembre destaca en la cronologia melòmana per haver estat el marc temporal de grans moments de la cultura popular. Des d’anècdotes surrealistes sobre la composició de grans himnes fins a processos de selecció pioners a la televisió, la data aplega esdeveniments essencials de la història del rock i del pop.
En primer lloc, l’any 1965 The Rolling Stones van assolir el número u al Regne Unit amb (I Can’t Get No) Satisfaction. El mític riff principal va néixer de la pura inspiració en un hotel de Florida, quan Keith Richards el va gravar just abans de quedar-se adormit. L’enregistrament casolà original incloïa amb prou feines dos minuts de guitarra seguits de quaranta minuts dels roncs del mateix guitarrista, un document sonor d’allò més peculiar que precediria el seu quart número u britànic.
Paral·lelament, aquell mateix 1965, el diari The Hollywood Reporter publicava un anunci per reclutar “músics de folk i rock esbojarrats” per a un programa de televisió. D’entre més de quatre-centes sol·licituds, el procés de selecció va donar origen a The Monkees, els creadors de l’icònic I’m a Believer.
Més recentment, el 9 de setembre de 2005, l’atenció acadèmica es va centrar en la figura de Bruce Springsteen. La Universitat de Monmouth va acollir un congrés internacional dedicat al llegat de ‘The Boss’, on es van presentar més de cent cinquanta ponències que analitzaven des de la seva relació amb el folklore nord-americà fins a la presència de la Bíblia en les seves lletres.
