Free Porn
xbporn

deneme bonusu veren siteler

Portal de Continguts Digitals de Ràdio Marina

Els pantans del sistema Ter-Llobregat ja superen el 29% de reserves

Susqueda registra 63,1 hm³ que representen el 27,1% de la seva capacitat


Els pantans que es nodreixen de les conques internes acumulen 194 hm³ d’aigua i estan al 27,9% de la seva capacitat. Així ho apunten les darreres dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) corresponents a dijous. Les pluges i el primer desgel han fet que aquesta setmana les reserves d’aigua s’hagin situat per sobre de les que hi havia ara fa un any també a les portes de l’estiu. En el cas particular del sistema Ter-Llobregat el nivell mitjà és superior, del 29,2% (179 hm³), quinze dies després que el Govern n’aixequés l’emergència per tornar a l’escenari d’excepcionalitat amb el 24,8% de reserves. En alguns pantans la remuntada és més visible, com al Pantà de Sau, avui al 24,3% quan fa dos mesos estava a l’1% perquè la poca aigua que hi arribava es transferia a Susqueda.

Amb gairebé un 28% de les reserves totals, les conques internes superen des de fa uns dies el nivell d’aigua embassada que hi havia l’any passat per aquestes dates. Llavors estava al voltant del 25%. Això no obstant, el principi de juny de 2023 va ser plujós i això va permetre escalar fins al 30%, un llindar que encara no s’ha tornat a assolir.

Els pantans que s’alimenten dels rius que neixen i moren en territori català, en conjunt, s’han recuperat ostensiblement en dos mesos. Això ha sigut després de tocar fons a principis de març amb un percentatge d’aigua acumulada de poc més del 14%. Avui aquest percentatge és gairebé el doble, un 27,9%.

Augment de les reserves d’aigua dels pantans catalans

L’augment de reserves d’aigua també es nota als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç), que estan ara al 29,2%. Es tracta d’un important increment respecte a aquell 16,2% que, al febrer, va comportar l’entrada en fase d’emergència en aquesta unitat. També hi ha més aigua que ara fa tot just un any (25%). De fet, amb els 179 hm³ acumulats dijous, la unitat supera el llindar del pla de sequera del Govern a partir del qual es pot sortir de la situació d’excepcionalitat (més de 165 hm³).

La recuperació més visible és la del pantà de Sau, que ha passat en dos mesos d’estar gairebé sec amb un 1%, a remuntar fins al 24,3% (lluny del 10% que presentava fa exactament un any). Així, l’aigua arriba ja al peu de l’església de l’antic municipi de Vilanova de Sau. Sau estava excepcionalment buit per la decisió de l’ACA de transferir la poca aigua que hi arribava fins al pantà veí de Susqueda amb l’objectiu d’evitar que es malmetés.

Amb tot, la pujada més significativa amb relació a un any enrere correspon a la Baells, que ara està al 42,8% de la seva capacitat amb 46,8 hm³ mentre que a finals de maig del 2023 estava al 25%. La Baells és el segon pantà més gran de les conques internes, amb 109,43 hm³ de capacitat màxima.

Susqueda creix

Susqueda, el pantà més gran, també creix, però segueix encara per sota de les reserves de fa un any (36%). Així, ara registra 63,1 hm³ que representen el 27,1% de la seva capacitat. La Llosa del Cavall, el quart pantà en capacitat total, sí que supera els nivells de fa tot just un any i se situa al 25,9%.

Els pantans de les conques internes menys agraciats pels episodis plujosos d’aquesta primavera són els de Riudecanyes (al 2,5%) i el de Siurana (al 2,5%).

Abundància als embassaments de la CHE

Pel que fa als embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), només el petit embassament de Guiamets retrocedeix per sota del ja baix 7,5% que registrava el maig del 2023, fins al 3,2% actual. La resta, han fet augments espectaculars de les seves reserves al llarg del darrer any, particularment l’immens pantà de Rialb, el més gran de Catalunya amb 403,6 hm³ de capacitat, i que en un any ha passat del 7,6% de reserves a superar el 52%. Són diversos els pantans que han superat el 50% de la seva capacitat, com el d’Oliana (65%), Cavallers (83,5%), Camarasa (80,2%), i tres més freguen o arriben a la plena capacitat: Baserca (90,4%), Riba-roja d’Ebre (94%) i Talarn (100%).

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

El més llegit