L’ampliació de la llera de la Tordera fins a 500 metres a la desembocadura continua generant debat entre els diferents sectors afectats. Mentre la pagesia alerta de l’impacte sobre els conreus i el futur del sector, els Naturalistes del Montnegre i la Tordera defensen que l’actuació pot ser clau per reduir el risc d’inundacions i millorar l’estat ecològic del riu.
El coordinador de l’entitat, Jordi Torallas, assegura que hi ha un consens de base: “cal preservar la vida i reduir el risc d’inundació, això és prioritari per a tothom”. A partir d’aquí, admet que entren en joc interessos diversos com els càmpings, el sector agrícola o la conservació del medi natural.
El precedent del temporal Glòria
Els naturalistes situen el temporal Glòria com un punt d’inflexió. “Va marcar un abans i un després”, recorda Torallas, que considera que durant anys les motes han generat una “falsa sensació de seguretat”.
Segons explica, la desembocadura de la Tordera és avui un espai especialment vulnerable, tant per les activitats que s’hi desenvolupen com pels canvis que ha patit el sistema fluvial. En aquest sentit, l’entitat veu clar que cal actuar, especialment en zones com la primera línia de mar, on coincideixen usos sensibles com càmpings.
“Hi ha un problema a la desembocadura en forma de càmpings i hi ha acord general que s’han de retirar d’aquesta zona de risc”, afirma.
Més espai per al riu, menys risc
Des del punt de vista ambiental, els naturalistes defensen que l’ampliació de la llera pot aportar beneficis importants. Entre ells, una millor evacuació de l’aigua en episodis extrems, reduint el risc no només a la desembocadura sinó també aigües amunt.
“Aquesta ampliació permet que l’aigua arribi al mar molt més ràpidament i redueix la vulnerabilitat”, explica Torallas. A més, destaca que també tindria efectes positius sobre el funcionament natural del riu: “millora la biodiversitat, el transport de sediments i nutrients i ajuda a recuperar la naturalitat de l’espai”.
Els naturalistes recorden que després del Glòria el riu va guanyar espai de manera natural i es va observar un augment notable de fauna i d’espècies, especialment d’aus, un equilibri que amb el temps es va tornar a perdre.
L’alternativa 3, la més efectiva
Pel que fa a les opcions sobre la taula, l’entitat es posiciona clarament a favor de l’alternativa 3 del Pla de Motes, que planteja portar la protecció fins al Rec Viver, per la banda dreta.
Segons Torallas, els models tècnics indiquen que les altres opcions “no milloraven tant el risc d’inundació”, mentre que incorporar el Rec Viver fa que el sistema sigui “molt més eficient des del punt de vista hidrològic”.
Tot i això, admet que aquesta alternativa pot tenir afectacions sobre activitats existents, però defensa que també aporta beneficis en altres zones: “pot afavorir el marge dret, incloent camps de conreu i el nucli urbà de Malgrat”.
Diàleg
Els naturalistes insisteixen que, malgrat el posicionament tècnic, el projecte encara no està tancat. Recorden que tant l’Agència Catalana de l’Aigua com l’Ajuntament han assegurat que caldrà negociar amb tots els sectors implicats.
“Cal parlar, escoltar-nos i trobar solucions que puguin satisfer tothom”, defensa Torallas, que aposta per un procés de diàleg real entre administracions, pagesia i entitats ambientals.
Segons l’entitat, no actuar davant el canvi climàtic i l’augment d’episodis extrems comportaria riscos encara més grans. “Sabem que aquests episodis seran més freqüents i intensos. No fer res ens aboca a problemes més greus, inclòs el risc per a les vides humanes”, conclou.
Amb tot, els naturalistes consideren que el marge esquerre també hauria de patir canvis. Amb tot plegat, veuen en aquesta intervenció una oportunitat per repensar el futur de la Tordera: un riu amb més espai, més segur i més viu.
