Els boscos de Sant Hilari Sacalm són l’escenari de ‘Los andares’, el curtmetratge de ficció de Sofia Esteve i Isa Luengo que acaba de celebrar la seva estrena mundial al Festival Internacional de Cinema de Locarno, a Suïssa. La producció ha estat seleccionada per competir a Pardi di domani, la secció del certamen dedicada als curtmetratges i a les noves veus cinematogràfiques.
La localització selvatana té un paper destacat en una història ambientada l’any 1957. El film segueix la Zurda, que abans d’acomiadar-se de la seva amant Teresa, a punt de marxar a França, organitza una acampada al bosc amb el seu grup d’amics.
Durant un cap de setmana, els protagonistes troben en aquest entorn un espai allunyat de la repressió de la dictadura franquista on poden descansar, jugar i explorar lliurement els seus afectes i desitjos.
Sant Hilari, escollit entre boscos de tot Catalunya
Trobar la localització adequada va ser un dels elements centrals del projecte, segons destaquen les autores. Esteve i Luengo tenien clar que la història havia de desenvolupar-se en un únic entorn natural i van buscar diferents boscos arreu de Catalunya abans de decidir-se per Sant Hilari Sacalm.
Les directores expliquen que l’aïllament de la zona va ser determinant en l’elecció. L’absència del soroll dels vehicles i les característiques visuals del bosc encaixaven amb l’espai que buscaven per construir l’univers del curtmetratge.
La localització permetia també crear aquesta mena de refugi temporal que centra la història: un espai on els personatges poden allunyar-se durant unes hores de la realitat social i política que els envolta.
Recuperar la memòria queer durant el franquisme
‘Los andares’ neix de l’interès de les dues cineastes per investigar les experiències de les persones queer durant la dictadura. Per documentar el projecte, van recórrer a llibres, articles i investigacions sobre la repressió que patia el col·lectiu LGTBI, però també sobre les comunitats i formes de resistència que es van desenvolupar especialment durant les dècades dels quaranta i cinquanta.
Entre les pràctiques que van trobar durant aquest procés hi havia les escapades de cap de setmana a espais allunyats dels entorns habituals. Aquestes trobades permetien explorar el gènere i la sexualitat amb més llibertat i van acabar convertint-se en el punt de partida de la història.
