Catalunya ja disposa del primer Mapa dels Hàbitats Marins. Es tracta d’una eina clau per a la gestió del litoral que revela la gran diversitat ecològica de la costa catalana, especialment a comarques com la Selva i el Maresme. El mapa, presentat per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la secretària de Pesca, Cristina Massot, identifica 26 hàbitats diferents, quatre dels quals són d’interès comunitari.
A la zona compresa entre la Costa Brava nord i el Maresme, destaca la presència de fons detrítics biogènics, especialment els grapissars o maërls, formats per algues calcàries. Al Maresme, aquests fons ocupen més del 20% de la superfície marina cartografiada i ofereixen un ampli ventall de nínxols ecològics que afavoreixen la biodiversitat.
Pel que fa a la Selva Marítima, el mapa confirma la predominança de sorres i sorres fangoses, un tipus de fons sedimentari típic d’aquesta part del litoral. Aquestes característiques són determinants per a la planificació d’activitats com la pesca, el bany o la navegació.
Una eina per la gestió i la protecció del litoral
Entre els hàbitats d’interès comunitari, destaquen les praderies de posidònia oceànica, considerades els ecosistemes més valuosos de la Mediterrània. Tot i que la seva presència és més destacada al Cap de Creus i a la costa de Tarragona, també se’n troben a trams de la Costa Brava sud.
El mapa, consultable a l’Hipermapa de la Generalitat, és fruit de quatre anys de treball. Cobreix 190.000 hectàrees del fons marí fins a 50 metres de profunditat. S’han utilitzat tecnologies com sonar multifeix, filmacions submarines i sensors aeris per a les zones menys profundes.
Segons el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, el mapa també ha permès identificar infraestructures i restes arqueològiques, algunes de les quals s’han mantingut en l’anonimat per protegir el patrimoni.
La consellera Paneque ha destacat que aquesta eina serà clau per a la protecció del litoral, la gestió de dragats, la regeneració de sorres i l’adaptació al canvi climàtic. El projecte ha tingut un cost de 3,9 milions d’euros, finançat en un 75% pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
