El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat una diagnosi sobre la situació del mercat de treball a la comarca. L’estudi ‘Noves formes de gestió del desenvolupament econòmic local i l’ocupació al Maresme’, ha analitzat 29 municipis – tots menys Mataró, que n’ha fet un de propi – per concloure quina és la situació socioeconòmica del Maresme i identificar els principals reptes i oportunitats.
La diagnosi conclou que el mercat de treball del Maresme es troba “en el seu millor estat de salut des de 2018” amb una xifra d’ocupació rècord de 208.265 persones treballant. Ara bé, també assenyala que l’atur manté les mateixes característiques que a l’època prepandèmica: elevada feminització, predomini de les persones majors de 44 anys i concentració de l’atur en el sector serveis.
L’estudi es va presentar, aquest passat divendres, al Consell d’Alcaldies o servirà de base per elaborar un pla estratègic. Des del Consell Comarcal estableixen cinc grans reptes del desenvolupament maresmenc. D’una banda, la modernització del teixit empresarial i l’enfortiment dels sectors estratègics amb més potencial de creixement i ocupació a la comarca. També la millora i posicionament estratègic dels serveis de promoció econòmica per a col·lectius vulnerables i la millora de la formació professional i adequació de l’oferta ocupacional a les necessitats del mercat. Finalment, la coordinació intermunicipal i millora de la governança.
Diferències entre els sectors econòmics
La diagnosi mostra que, entre 2020 i 2023, els sectors econòmics en creixement al Maresme tant per haver ampliat el nombre de treballadors com per la creació de noves empreses han estat l’educació, l’hostaleria, les activitats artístiques, recreatives i entreteniment i les activitats financeres i d’assegurances. En canvi, han entrat en recessió les activitats de la llar i l’administració pública.
S’han atomitzat, és a dir, ha augmentat el nombre d’empreses, però s’ha reduït el nombre de treballadors assalariats, l’agricultura, les activitats administratives i les activitats professionals, científiques i tècniques. També les activitats d’informació i comunicació, les activitats immobiliàries, les sanitàries i de serveis socials, la construcció i el sector del transport i emmagatzematge.
Finalment, hi ha hagut una concentració (reducció del nombre d’empreses i augment del nombre de treballadors) en la indústria manufacturera i en el comerç majorista i detallista.
Una comarca terciaritzada
El Maresme és una comarca amb una economia terciaritzada que presenta un clar predomini del sector serveis arribant a un VAB (Valor afegit brut) del 80% en el cas del Baix Maresme, baixant al 77,54% en el Maresme Central i disminuint al 73,51% en l’Alt Maresme. La indústria té un pes més elevat a l’Alt Maresme on arriba a un VAB del 19,44%, disminueix al 16,02% en el Maresme Central i cau al 10,95 en el Baix Maresme. En canvi, és al Baix Maresme on l’agricultura obté els millors percentatges VAB (2,52%) i es manté per sota de l’1% a la resta de la comarca. En concret el 0,96% a l’Alt Maresme i el 0,65% al Maresme Central.
Les diferències geogràfiques en el pes de la construcció no són tan notòries, sent l’Alt Maresme on aquest sector econòmic presenta un VAB més elevat (6,09%). Al Baix Maresme és del 5,79% i del 5,78% al Maresme Central.
Mercat de treball
Les característiques que destaca la diagnosi sobre la població desocupada a la comarca són les que mensualment apareixen al Report d’Atur del Maresme: elevada feminització i concentració de la desocupació entre les persones majors de 44 anys. El 62,9% del total de persones en situació d’atur és major d’aquesta edat, un percentatge, d’altra banda, que ha anat augmentat els darrers anys.
Les xifres indiquen, però, que el mercat de treball maresmenc viu un bon moment amb registres de desocupació inferiors als previs a la crisi de 2008 i amb una ràpida recuperació del sotrac pandèmic de 2020.
Pel que fa a la mobilitat laboral, l’estudi destaca que el Maresme presenta una forta vinculació laboral interna perquè un 62,8% dels contractes generats per empreses locals són de persones que viuen a la comarca. Tot i això, un 50,2% de la població resident contractada ho fa fora de la comarca, assenyalant una dependència de mercats laborals externs i la necessitat de millorar l’oferta laboral per retenir més treballadors locals.
Inversió del SOC al Maresme
La diagnosi també analitza la inversió al Maresme per part del Servei d’Ocupació de Catalunya entre 2021-2023. En aquest període el SOC va destinar a programes de foment del treball, formació professional per a l’ocupació, desenvolupament econòmic local, orientació professional i mobilitat laboral un total de 55.915.340,26 €, el 65,82% dels quals (36.805.733,59 €) van ser a Mataró i els 19.109.606,67 € restants van anar adreçats als 19 municipis restants de la comarca.
Per franges geogràfiques, la inversió del SOC a l’Alt Maresme va ser d’11.399.856,77 €, de 5.472.496,31 € al Baix Maresme i els municipis del Maresme Central (excloent Mataró) i van rebre 2.237.253,59 €.
