El Maresme va registrar 2.864 naixements durant el 2024, un 1,4% més que l’any anterior. El repunt posa fi a la caiguda sostinguda dels últims anys, però no canvia el context general: la comarca manté una de les taxes de natalitat més baixes de Catalunya, amb 6,06 naixements per cada 1.000 habitants.
Les dades formen part de l’informe anual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, que apunta que la baixa natalitat té un caràcter estructural i no conjuntural.
Maternitat més tardana i menys dones en edat fèrtil
Un dels factors clau és el canvi demogràfic. El 2024 hi havia 7.622 dones menys d’entre 29 i 38 anys que una dècada enrere. A això s’hi suma l’endarreriment de la maternitat, que concentra la majoria dels naixements en el tram dels 30 als 34 anys, molt lluny del patró de fa dècades. Tot i que aquest grup d’edat continua tenint la taxa més alta, el nombre de fills per dona és cada vegada més baix.
El pes de la migració en els naixements
Més d’un de cada quatre nadons nascuts al Maresme el 2024 tenen mare amb nacionalitat estrangera. En total, són 791 infants, el 27,6% del total. Tot i mantenir una fecunditat lleugerament superior, els patrons de maternitat de les dones estrangeres s’assemblen cada cop més als de les mares amb nacionalitat espanyola, especialment pel que fa a l’edat.
Grans diferències entre municipis
L’evolució de la natalitat no és homogènia a la comarca. Destaquen increments importants a Cabrera de Mar (+57,1%), Sant Iscle de Vallalta (+40%) i Premià de Mar (+32,5%). En canvi, Mataró registra un descens del 7,5%, amb 69 naixements menys.
Pel que fa a la taxa de fecunditat, Sant Iscle de Vallalta encapçala el rànquing (44,7‰), seguit de Tiana (38,2‰) i Dosrius (35,0‰). Les més baixes es donen a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar (21,1‰). La mitjana comarcal se situa en 28,1.
Un escenari que no garanteix el relleu generacional
Tot i el lleu repunt del 2024, el Maresme continua lluny del relleu generacional. A Catalunya, l’índex de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona, molt per sota del llindar necessari per assegurar el creixement natural de la població. L’informe apunta a la necessitat de reforçar polítiques d’habitatge, conciliació i suport a la criança.
Júlia i Àlex, els noms més escollits
Júlia es manté com el nom més posat entre les nenes al Maresme, seguida de Sofia i Aina. En nens, Àlex passa al davant i desbanca Nil, que baixa a la segona posició, empatat amb Jan.
