El Govern de Catalunya planteja abordar de manera gradual la situació de les més de 730 urbanitzacions amb dèficits urbanístics que hi ha al país, on viuen entre 120.000 i 130.000 persones. L’Executiu aposta per regularitzacions parcials i per fases per desbloquejar un problema que, segons ha afirmat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, passa a ser “una prioritat”.
Durant una jornada amb el món municipal, Paneque ha remarcat que l’objectiu és “regularitzar sempre que sigui possible” aquests espais i garantir-hi serveis bàsics com l’aigua, el sanejament, l’enllumenat o la seguretat. En aquest sentit, també s’ha obert la porta a permetre sistemes autònoms de sanejament de titularitat municipal en aquells casos en què la connexió a la xarxa convencional no sigui viable.
El president del Govern, Salvador Illa, ha defensat un canvi de model basat en solucions “graduals i realistes”.
Diferents situacions segons cada urbanització
El Govern admet que no totes les urbanitzacions es troben en la mateixa situació. En alguns casos, per motius ambientals, de risc o de planificació territorial, no es podran desenvolupar urbanísticament i caldrà centrar-se a regularitzar les edificacions existents i garantir els serveis essencials.
En d’altres, en canvi, sí que es podrà avançar cap a la regularització urbanística amb fórmules més flexibles, com la concentració d’edificabilitat o l’ajust de càrregues, buscant solucions de menor cost.
Suport financer i serveis bàsics
Per facilitar aquestes actuacions, el Govern preveu mobilitzar recursos a través de l’Institut Català de Finances, que oferirà finançament en condicions favorables tant a ajuntaments com a particulars.
Moltes d’aquestes urbanitzacions es van construir entre els anys seixanta i vuitanta sense la planificació urbanística ni els serveis necessaris, sovint en municipis petits amb poca capacitat tècnica i econòmica per afrontar-ne la regularització.
