Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han demostrat amb dades reals que les formigues Aphaenogaster senilis cooperen com si fossin un “cervell líquid”. En altres paraules, sense líder ni centre de control, però amb una coordinació emergent fruit de la interacció constant entre individus. La recerca, publicada a la revista PNAS, confirma que la diversitat de moviments i el balanç entre exploració i explotació són claus per a l’eficiència col·lectiva.
L’equip científic ha estudiat durant mesos el comportament de centenars de formigues, mediterrànies en una estructura de laboratori dissenyada per reproduir les condicions naturals. A diferència d’altres espècies, aquestes formigues no es comuniquen principalment amb feromones, sinó a través de moviments i contactes directes amb les antenes.
Els investigadors han identificat dos rols bàsics: les scouts, que exploren i localitzen noves fonts d’aliment, i les recruits, que exploten els recursos trobats. Mitjançant un model matemàtic inspirat en xarxes neuronals, han comprovat que la proporció flexible d’aquests rols permet optimitzar la recollida de menjar segons les condicions de l’entorn.
Segons Frederic Bartumeus, coautor de l’estudi: “cada formiga actua com una neurona que s’activa segons el contacte amb les veïnes; la intel·ligència col·lectiva emergeix de les connexions, que són canviants però estructurades”.
Aquest estudi aporta valuosa informació del comportament col·lectiu. Una informació que podria aplicar-se no només en biologia, sinó també en robòtica multi-agent i en algorismes d’optimització a Internet.
