Professors i docents han estat el focus d’atenció aquests darrers dies amb motiu de les vagues generalitzades convocades pel sector arreu del territori. Unes mobilitzacions que s’han dut a terme amb l’objectiu de fer palès el malestar del col·lectiu i reclamar millores laborals i educatives.
El reclam, per part dels docents, de millores salarials no és nou, així com tampoc ho és la crítica a algunes situacions particulars que viuen escoles i instituts arreu del territori. Actualment, a Catalunya hi ha més de 900 barracons en funcionament, repartits en 377 centres educatius, segons dades a 1 de setembre del 2025. Tot i que en alguns casos són solucions provisionals, encara hi ha desenes d’escoles i instituts que funcionen íntegrament en mòduls prefabricats des de fa anys, fins i tot dècades. Una realitat que evidencia la cronificació d’un model que havia de ser temporal i que continua condicionant la qualitat de l’educació en moltes zones del territori.
Malgrat no ser cap novetat, la manca de respostes o la inacció per part del Departament d’Educació fa que les mobilitzacions i vagues siguin una de les poques formes que té actualment el sector per fer-se escoltar.
El cas de Sils
Sils és un d’aquests casos en què, després d’haver esperat molts anys, el col·lectiu educatiu ha dit prou i ha sortit al carrer. Fa pocs dies, més de mig miler de persones es manifestaven per reclamar la construcció del nou institut.
Fa 17 anys que l’esperen i que, mentre no es fa realitat, es veuen obligats a utilitzar uns barracons com a institut que ja tenen 30 anys. Un dels professors, Jordi Mateu, assegura que l’estat és de “degradació absoluta” i per això reclamen “condicions dignes” per garantir uns mínims. Algunes de les problemàtiques amb què tant alumnes com professors han de conviure diàriament són goteres, temperatures extremes tant a l’estiu com a l’hivern, manca d’espai a les aules o mala insonorització, per esmentar només alguns exemples. Tot plegat, indica Mateu, afecta la qualitat educativa que el professorat pot oferir als alumnes del centre.
Des de l’Ajuntament s’han unit al clam de la comunitat educativa i reclamen també una solució definitiva a la problemàtica. De fet, des del consistori ja s’han cedit els terrenys al Departament i, fins i tot, s’han mostrat favorables a col·laborar econòmicament. L’alcalde, Eduard Colomé, lamenta també que la ubicació provisional dels barracons impedeix alhora la construcció d’un altre equipament educatiu necessari per a Sils.
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva també conviu amb una problemàtica similar. L’any 2009 van començar l’etapa educativa de l’institut en barracons, tot esperant la construcció del nou edifici. La realitat és que, entre promeses i silencis, encara hi són.
L’alcaldessa, Natàlia Figueras, explica que les problemàtiques han estat diverses. En un inici, l’any 2015, se’ls va proposar fer un annex a l’escola Les Arrels per traslladar-hi l’institut i, després que l’Ajuntament fes les passes necessàries, des de Protecció Civil se’ls va informar que no autoritzaven el canvi.
A partir d’aquí, el consistori va cedir uns altres terrenys al Departament perquè el nou institut pogués començar a ser una realitat, però aquesta realitat no s’ha materialitzat per manca d’acord del Govern de la Generalitat. L’alcaldessa denuncia que les darreres notícies que tenen és que la construcció estaria prevista per al 2031, un fet que, si es confirma, no faria res més que allargar l’agonia de la comunitat educativa.
Figueras lamenta que la situació és “absolutament desastrosa” i que, d’aquesta manera, és impossible construir un projecte educatiu sòlid.
Tenint en compte tota aquesta situació, la comunitat educativa de Maçanet de la Selva ha dit prou i reclama amb urgència que es posi fil a l’agulla a la construcció del nou institut. De fet, l’Ajuntament ha convocat un ple extraordinari per abordar la qüestió.
