L’acusat d’apallissar, insultar, amenaçar i violar la parella a Lloret de Mar durant set anys, ha sigut condemnat a 9 mesos. L’home s’enfrontava a 16 anys i mig de presó. Les acusacions sostenien que, mentre van conviure primer a Vigo i després a Lloret entre els anys 2011 i 2018, el processat va tenir una actitud de “menyspreu” cap a la dona i que els maltractaments eren constants. El tribunal lamenta que, tot i que la declaració de la víctima és “coherent i persistent”, no hi ha proves que corroborin la “violència habitual”.
La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona imposa a l’acusat una pena de 9 mesos de presó per un delicte de lesions lleus en l’àmbit de la violència de gènere agreujat pel fet d’haver-se comès al domicili comú. El processat no es podrà acostar a menys de 250 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 2 anys i 6 mesos. El tribunal no imposa cap indemnització perquè la víctima hi va renunciar.
El tribunal absol l’acusat de la resta de delictes dels quals l’acusaven la fiscalia i l’advocat de la víctima. Aquests eren maltractament domèstic habitual, amenaces lleus continuades, maltractament en l’àmbit de la violència de gènere, continuat d’agressió sexual i injúries lleus en l’àmbit de la violència de gènere.
La sentència conclou que només ha quedat acreditat amb proves un dels episodis de violència descrits per la víctima. Aquest va tenir lloc la nit del 16 de desembre del 2018 a l’habitació del domicili familiar. La sentència recull que “l’acusat va empènyer la víctima contra la paret, situada entre el llit i una tauleta de nit, i li va propinar diversos cops la cap”. La dona, segons va explicar al judici, va aconseguir sortir al replà i demanar ajuda a uns veïns. Quan va arribar la policia, va detenir el processat.
No queda acreditat tot i la declaració “coherent i persistent” de la víctima
L’Audiència indica que “no ha quedat acreditat” que el processat hagués agredit, menyspreat, insultat i amenaçat “de manera continuada i deliberada” la víctima. Les proves tampoc han pogut acreditar que, al llarg de la relació, l’acusat obligués la dona a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat.
El tribunal remarca que la declaració de la víctima és “coherent i persistent” i que no hi ha cap indici de fabulació o d’ànim de perjudicar l’acusat. Ara bé, assenyala que no hi ha cap prova que corrobori el seu relat, més enllà de la darrera agressió. Així, lamenta no haver comptat amb proves que podrien haver avalat el relat de la víctima. Ho podria ser la declaració dels professionals del Servei d’Atenció a la Dona que la van atendre. Aquests van apuntar que patia símptomes compatibles amb un trastorn d’estrès posttraumàtic, vulnerabilitat psicològica i fragilitat emocional arran dels fets.
El tribunal conclou que “el reguitzell de delictes imputats a l’acusat no han sigut acreditats per faltar elements robustos i suficients que corroborin el relat de la perjudicada”. Elements que considera “necessaris” per arribar a la convicció per establir una condemna.
