L’Audiència de Girona ha condemnat a 2 anys i 6 mesos de presó el pare que va admetre que va abusar sexualment del seu fill a Arbúcies. Al judici, l’home va admetre els fets, però va al·legar que ho feia “per jugar” i sense cap intencionalitat sexual. La sentència de la secció quarta resol que “resulta evident que xuclar el penis d’altri sense el seu consentiment o fer-ho a persones que no disposen de la capacitat per prestar un consentiment vàlid” és, sens dubte, “una conducta de reconeguda transcendència sexual”. Per això, el condemnen com a autor d’un delicte d’abús sexual continuat agreujat pel parentiu amb atenuants de confessió i dilacions indegudes.
Al judici, el pare, i tal com havia fet des del principi de la investigació, va tornar a reconèixer els fets. Segons la seva versió, en cap moment va tenir intenció de “fer mal” al seu fill i li llepava els genitals “per jugar amb ell” i “mostrar-li afecte”. L’acusat ho va comparar amb fer-li “pessigolles” i va afirmar que el menor “reia”. “No ho feia amb intenció de fer-li sexe ni de gaudir”, va afegir.
No sabia que era abús sexual
Segons el seu relat, no va ser conscient que els fets eren abusos sexuals fins que li van dir des de serveis socials i de l’hospital que va atendre el menor. Per això, el seu advocat va al·legar al judici que no es complien els requisits del delicte perquè la motivació del pare no era “l’ànim lasciu o libidinós”.
La sentència de la secció quarta exposa que, si bé als reculls “antics” de jurisprudència es troben referències a aquesta argumentació, la “moderna” exclou aquest ànim com a element del tipus penal.
Així, l’Audiència considera provat que entre l’any 2017 i l’octubre del 2019 i “aprofitant que gaudia de règim de visites que tenia amb el seu fill menor d’edat”, el processat li abaixava els pantalons i la roba interior al petit i li llepava la zona genital.
La fiscalia i l’acusació particular sol·licitaven 6 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a menor agreujat per la relació de parentiu. També volien que li imposessin 10 anys de llibertat vigilada i que indemnitzés el menor amb fins a 6.000 euros pel dany moral. La defensa demanava l’absolució. En cas de condemna, va sol·licitar que li apliquessin l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que el cas va trigar a arribar a judici i l’atenuant de confessió, perquè ha reconegut els fets des del primer moment.
Confessió i dilacions indegudes
L’Audiència de Girona admet les circumstàncies atenuants plantejades per la defensa. Amb relació a la confessió, el tribunal argumenta que la declaració del pare des del principi del procediment i fins al judici va anar “objectivament més enllà” dels fet descrits pel menor i, de fet, és el que ha permès condemnar-lo per continuïtat delictiva, és a dir, per abusos que s’ha allargat en el temps.
El tribunal també considera inexplicable el temps de la instrucció fins al judici: “Analitzades les actuacions, cal destacar que s’han limitat a prendre declaració a la denunciant i a l’investigat, a practicar l’exploració del menor, la visita de l’investigat per part del forense i a la incorporació dels informes derivats de les anteriors diligències. Si bé no detectem terminis llargs de paralització de la causa, ens sembla una durada desproporcionada”. La investigació va començar el 2019, arran de la denúncia de la mare del menor.
A banda dels 2 anys i mig de presó, l’Audiència també li prohibeix acostar-se a menys de 200 metres del seu fill i comunicar-s’hi durant un període de 7 anys i 6 mesos i l’inhabilita per exercir la pàtria potestat al llarg de 6 anys.
A més, li imposen 5 anys de llibertat vigilada i no podrà treballar en qualsevol professió que comporti estar a prop de menors durant 6 anys. La sala fixa en 6.000 euros la indemnització per al menor pel dany moral infringit.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC. L’Audiència manté en vigor l’ordre d’allunyament dictada mentre no es declari la fermesa de la resolució.
