Blanes participa en una iniciativa per localitzar els descendents de les víctimes del franquisme enterrades a la fossa comuna del cementiri de Girona. Entre les persones que hi reposen hi ha 14 blanencs afusellats entre els anys 1939 i 1945, durant els primers anys de la dictadura.
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, amb el suport de l’Arxiu Municipal de Blanes i el Memorial Democràtic, ha organitzat una xerrada informativa per donar a conèixer el projecte i ampliar la recerca de familiars.
L’objectiu és recuperar les restes de les víctimes, identificar-les mitjançant proves d’ADN i retornar-les als seus descendents perquè puguin donar-los una sepultura digna.
Catorze víctimes de Blanes entre els afusellats
La trobada es va celebrar divendres passat a la Sala d’Actes Maria Dolors Oms de Blanes i va comptar amb la participació de la presidenta de l’associació, Maria Teresa Mur, i de representants de l’Ajuntament i de l’Arxiu Municipal.
Durant l’acte es va recordar les 14 persones de Blanes que van ser afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1945 i que estan enterrades a la fossa comuna de Girona.
Es tracta de víctimes que van ser empresonades, condemnades en judicis sumaríssims i posteriorment executades.
Abans de la xerrada oberta al públic, també es va celebrar una reunió amb familiars de les víctimes blanenques. La trobada va servir per compartir informació sobre el projecte i avançar en els contactes necessaris per impulsar la recuperació de les restes.
La regidora d’Arxiu i Patrimoni de Blanes, Mònica Rabassa, i els responsables de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes i Aitor Roger, van participar en l’acte, en què el consistori va reiterar el seu compromís amb la preservació de la memòria històrica.
Una fossa comuna amb 510 víctimes de la repressió franquista
Segons les dades recopilades per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, al cementiri vell de Girona hi ha enterrades 510 persones afusellades pel règim franquista entre el 1939 i el 1945.
Les víctimes procedien d’uns 150 municipis de les comarques gironines. Per identificar-les i localitzar-ne els descendents, l’associació ha elaborat una relació de persones afusellades a partir de documentació de l’Arxiu Municipal de Girona i d’altres arxius militars i civils.
Un centenar de famílies localitzades
Fins ara, l’associació ha aconseguit contactar amb un centenar de familiars de les víctimes, alguns dels quals han expressat el seu interès a recuperar les restes dels seus avantpassats.
La recerca continua oberta, ja que el pas dels anys dificulta la localització dels descendents. Segons explica l’entitat, molts fills de les persones afusellades ja han mort sense haver pogut recuperar els cossos dels seus familiars.
El projecte pretén avançar en la identificació de les víctimes mitjançant proves genètiques i facilitar que les famílies que ho desitgin puguin recuperar-ne les despulles.
