Cinc anys després del temporal Gloria que va assolar Catalunya a les portes de l’inici de la pandèmia de la covid-19, alguns alcaldes alerten que encara queden deures pendents i que si n’hi hagués un de similar, els efectes podrien repetir-se. A la Selva, el d’Hostalric, Nil Papiol, reclama canvis normatius. En aquest sentit, diu que hi ha cases i indústries construïdes en zones inundables i que això els “preocupa”.
La setmana del 20 de gener del 2020 va passar als annals de la història del país. Una forta i inusual llevantada va acumular una gran quantitat de litres per metre quadrat i va destrossar carreteres, equipaments públics, ponts, desbordar rius i inundar camps. El fort onatge a la costa, a més, va malmetre passejos al seu pas. Cinc anys després, moltes de les infraestructures i equipaments malmesos s’han pogut recuperar, però alguns dels alcaldes gironins afectats alerten que encara queda feina per fer i que els efectes podrien repetir-se.
“No hi ha canvis”
A Hostalric, el temporal Gloria va deixar desperfectes per valor de més d’un milió d’euros. Es tracta de carrers esllavissats, ponts inundats i canonades inservibles. L’alcalde, Nil Papiol, explica que aquell episodi va ser “tot un repte” per veure com un consistori podia pagar les destrosses produïdes per l’augment del cabal del riu Tordera i la riera d’Arbúcies. “Per sort, les administracions supramunicipals van respondre”, assegura Papiol.
Malgrat tot, creu que encara hi ha deures pendents per fer. No es tracta de destrosses que no s’hagin arreglat en cinc anys, sinó canvis normatius. El batlle d’Hostalric detalla que hi ha algunes indústries i cases construïdes en zones inundables i això “preocupa” a l’ajuntament perquè en el cas que hi hagi un temporal similar afectaria per igual les mateixes zones on el Gloria va impactar més.
Nil Papiol apunta que aquestes modificacions legislatives han de venir d’administracions superiors com ara la Generalitat o l’Estat. “No hi ha canvis”, reafirma, “no s’han fet actuacions sobre el terreny ni per mantenir les lleres en bon estat ni de mesures de contenció”.
Tot i això, l’alcalde assegura que no van lamentar danys personals gràcies al bon funcionament del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT). “Vam estar molt acompanyats en l’àmbit de gestió telefònica”, recorda l’alcalde d’Hostalric. De fet, creu que una de les diferències amb la crisi de la dana del País Valencià rau precisament en aquest acompanyament que va fer el CECAT al municipi. “Ens van avisar que el riu i la riera desbordarien i com havíem d’actuar i això va fer que ens convertíssim en el primer municipi de Catalunya en confinar una població el 2020, un mes abans que ho fes el govern espanyol amb la pandèmia”, explica Papiol.
Un projecte europeu a Blanes
Un altre municipi de la Selva afectat greument pel temporal va ser Blanes. En aquest municipi hi desemboca la Tordera, que portava un cabal molt més elevat de l’habitual, però es va ajuntar amb el temporal marítim. Això va provocar que la riuada s’emportés el pont ferroviari que connecta Blanes amb el Maresme i també el pont per a vehicles que va entre la Selva i Palafolls. En paral·lel, les onades van destruir una part del port de Blanes.
Actualment, aquestes infraestructures ja s’han reparat, però el municipi va decidir formar part d’un projecte europeu, RESIST, en què es treballa l’adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic. La idea és que a través del projecte es pensin solucions per convertir els territoris en espais més adaptats a les conseqüències de l’emergència climàtica i, d’aquesta manera, estar més preparats en cas d’una catàstrofe natural com ara el temporal Gloria del 2020.
