L’Audiència de Girona ha absolt un acusat d’una violació múltiple a Blanes la matinada del 23 de desembre del 2011. La sentència conclou que existeixen “dubtes” que obliguen a fer prevaldre el principi de presumpció d’innocència de l’acusat. Entre ells, els “defectes en el record” de la víctima i els efectes de l’alcohol en les seves “facultats de percepció”. També que els perfils genètics del semen que es va trobar eren incompatibles amb el de l’acusat. A més, la sentència recull que tampoc existeix cap tret “individualitzat” que garanteixi que la seva identificació va ser correcta. L’home s’enfrontava a 56 anys de presó.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona considera provat que la matinada del 23 de desembre del 2011 una persona “no identificada” es va acostar a la víctima quan sortia d’un bar de Blanes, on havien coincidit. Aprofitant que es trobava sota els efectes de l’alcohol, la va agafar pel braç i la va introduir a la part del darrere d’un cotxe, de model i matricula desconeguts, on hi havia “un mínim de dos homes més que no han pogut ser identificats”.
Després de circular uns 15 minuts, l’home amb el que havia coincidit la víctima, “amb ànim de satisfer els seus desitjos lúbrics” li va abaixar els pantalons i les calces i la va penetrar vaginalment fins a ejacular. A continuació, un altre des homes no identificat la va penetrar vaginalment i oralment. Després, li van arrencar una cadena del coll i unes arracades. “Així mateix, valent-se del clima d’intimidació prèviament creat, li van treure uns guants, un cinturó, dos paquets de tabac, una cartera, una medalla d’or i 100 euros en efectiu”, relata la sentència. A causa dels fets, la víctima va patir diverses lesions.
“Contradiccions” en les declaracions de la víctima
La sentència considera provada l’agressió perpetrada per almenys dos homes per via vaginal i oral amb l’ús de la força física i en contra de la seva voluntat. No obstant això, assenyala les “contradiccions” en les que va incórrer la víctima en les quatre declaracions que va prestar. Dues van ser en dependències policials, una en fase instructora i l’altra al judici. En aquestes declaracions, la sentència apunta que es contradiu respecte al nombre de participants en l’agressió i les seves “característiques racials” impedeixen a la sala “donar per acreditat íntegrament el relat fàctic del ministeri fiscal”. Unes contradiccions que es podrien atribuir, segons recull la sentència, als “defectes en el record que pot provocar una intoxicació etílica que podem qualificar d’intensa”. La sentència recull que la víctima va donar 1,85 g/l a la prova d’alcoholèmia-.
No es pot corroborar “l’encert” de la identificació de l’acusat
“No ha quedat provat amb la deguda seguretat i certesa que l’acusat fos un dels autors del robatori i de les agressions sexuals de les quals va ser víctima”, conclou la sala. A més, considera que no existeixen unes característiques “especialment individualitzades en la descripció” que va fer la testimoni del seu agressor. La sentència apunta que la víctima que no el coneixia prèviament i que no hi ha “dades addicionals” que puguin corroborar “l’encert” de la seva identificació”.
Finalment, recull que els perfils genètics del semen localitzat en la víctima no són compatibles amb el de l’acusat. “Malgrat que seria l’únic que des del primer moment ella va tenir clar que va ejacular durant la penetració vaginal”. “Totes aquestes dades sembren dubtes sobre la fiabilitat de la identificació que la testimoni va fer de l’acusat com un dels autors dels fets”, remarca la sentència. “Aquests dubtes han de portar la sala en aplicació del principi de in dubio pro reo a acordar-ne l’absolució”, conclou la sentència.
