El Govern ha situat 16 càmpings que preocupen especialment per alt risc d’inundació dels 396 existents, la majoria situats al Pirineu i Alt Pirineu, però també alguns al litoral. Per exemple, a Blanes, dels 12 càmpings que té el municipi, 11 es troben en zona inundable amb perill Alt o mitjà d’inundació. També n’hi ha altres en aquesta situació a Malgrat de Mar, Pineda de Mar o Santa Susanna.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que són càmpings que tenen més del 50% del seu terreny en zona de flux preferent. Ha assenyalat que s’estudiaran un per un tots els casos i s’introduiran les mesures “quirúrgiques” que calguin. Ara bé, Paneque ha remarcat que s’actuarà “amb determinació” quan no sigui possible aplicar cap mena de protecció a través d’infraestructures de canalització o contenció, no hi hagi mesures d’autoprotecció possibles i quan en cas de desallotjament sigui impossible la tasca dels serveis d’emergències.
Preocupació per 16 càmpings dels 396 totals
A la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu Paneque ha remarcat que, dels 396 càmpings que hi ha a Catalunya, només els en preocupa un 4%. Això correspon a un total de 16 càmpings. Encara que ha garantit que seran “quirúrgics”, que analitzaran els casos “un per un” i que ho treballaran col·laborant amb el sector, la portaveu ha avançat que també actuaran “amb determinació” per garantir la seguretat de les persones. “En les circumstàncies actuals no seria comprensible ni pel Govern ni pel sector no prendre les mesures que calgui per assegurar la seguretat de les persones”, ha remarcat.
Paneque no ha volgut entrar en quines podrien ser les possibles actuacions si es constata que la situació d’algun d’aquests 16 càmpings no es pot arribar a solucionar. En ser preguntada per si l’expropiació dels càmpings podria ser una opció, la portaveu ha dit que, de moment, no volen posar aquesta possibilitat sobre la taula. Alhora, ha explicat que algunes de les mesures podrien ser compensacions o traslladar les instal·lacions a zones no inundables. En qualsevol cas, ha assegurat que les solucions estaran treballades amb el sector i comptaran amb “la màxima seguretat jurídica”.
Primer, actualitzar els mapes de risc de les zones inundables
Aquest mateix dimarts al matí el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el president de la Federació de Càmpings. Segons la portaveu, hi ha hagut “una actitud positiva” i predisposició a col·laborar.
De totes maneres, Paneque ha insistit que abans de fer capa actuació volen tenir actualitzats els mapes de risc de les zones inundables. En un inici el Govern es va proposar presentar-los el desembre del 2024, tot i que ara la consellera ha remarcat que treballen per avançar-ho i escurçar terminis. “No s’entendria que no actuéssim amb màxima celeritat en una qüestió com la seguretat de les persones”, ha dit.
Entre aquestes infraestructures que analitzarà el Govern hi ha el nou Hospital Trueta de Girona, que podria tenir part de les instal·lacions projectades en terrenys inundables. La consellera ha subratllat que primer caldrà actualitzar els mapes de risc i comprovar quines infraestructures estan afectades i quines mesures de contenció es pot imposar.
La CUP aposta per no limitar la revisió als càmpings i ampliar-la a zones inundables del Maresme i Baix Llobregat
Des de la CUP, per la seva banda, diuen estar “absolutament d’acord” en revisar els càmpings que es troben en zones inundables, però demana també que es tinguin en compte altres zones amb risc d’inundació com el Maresme i el Baix Llobregat. “El que necessitem és modificar tot el planejament urbanístic que s’ha fet avantposant els interessos dels especuladors”, ha remarcat la diputada Laia Estrada en una roda de premsa aquest dimarts al Parlament. D’altra banda, Estrada ha explicat que la seva formació ha presentat una proposta de resolució perquè el Govern internalitzi el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), una mesura que, segons ha dit, formava part del seu programa electoral.
