Han començat els treballs de trasllat de les troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona de Mataró. El trasllat de les restes arqueològiques, càrrec de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL., permetrà avançar en les obres de la primera fase del Parc Circular Mataró-Maresme.
Troballes de tres èpoques històriques
Els treballs arqueològics que s’han fet al jaciment han permès documentar restes de tres períodes diferents. D’una banda, s’han trobat restes d’un edifici de l’època romana construït el 70 dC i que es va reformar entre els segles III i IV. D’aquesta època també s’han trobat dos turcularium, dues bodegues per fer vi.
De l’època tardo-romana s’ha trobat un carrer delimitat per un edifici que conserva una porta d’entrada i un mur paral·lel. A més, també es va documentar una necròpolis de la qual s’han excavat 88 tombes.
Del segle XIV s’han documentat rases per plantar vinyes.
L’estat de conservació de les restes és dolent, segons assenyalen des del Consorci de Residus del Maresme. El motiu, com exposen, és que el jaciment està molt arrasat pel passat industrial de la parcel·la.
Des del Consorci assenyalen que “arran que l’interès de les restes no està en la rellevància de les estructures conservades, sinó en el coneixement que aporten i per tal de fer compatible la seva conservació amb la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme”, es traslladaran les troballes. S’ubicaran a l’espai del Bon Recés, proposta de l’Ajuntament de Mataró. L’objectiu de la museïtzació de les restes és explicar la diacronia del jaciment i els diversos usos agrícoles, religiosos i funeraris que va tenir.
El Parc Circular Mataró-Maresme
El Parc Circular Mataró-Maresme és un projecte amb l’objectiu de promoure la reparació i reutilització i està centrat en l’economia circular. De fet, es tracta d’un projecte alineat amb el Pacte verd Europeu i l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular.
La seva construcció, que ocuparà una parcel·la de dues hectàrees, l’impulsa el Consorci de Residus del Maresme. La inversió total estimada és de 41 MEUR. Aquest es reparteixen entre la Generalitat i els fons Next Generation (11 MEUR), els 28 ajuntaments que conformen el Consorci (18 MEUR) i inversió privada (12 MEUR).
