Quan ara fa un any el Govern va decretar l’entrada en fase d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, els cinc pantans que abasteixen prop de 6 milions de persones tocaven fons amb unes reserves de poc més del 16% i 100 hm³ d’aigua embassada. L’episodi de sequera no ha conclòs, però un any després l’escenari és un altre: avui els embassaments del Ter-Llobregat -i les conques internes en conjunt- dupliquen aquells nivells i acumulen 206 hm³ d’aigua. Això és gairebé el 34% de la seva capacitat. Un 2024 pluviomètric “normal”, i l’estalvi en el consum fruit de les restriccions han alleujat la situació, per bé que encara hi ha un 17% dels municipis de les conques internes en fase d’excepcionalitat, i un 6% en emergència.
En el cas del pantà de Susqueda, l’embassament ha tornat a recuperar reserves i actualment s’apropa al 40%, amb 88 hm³ d’aigua, el doble que fa un any. Una situació diferent de la del pantà veí.
Sau, un cas a part
El de Sau és un cas particular. La seva connexió amb el pantà de Susqueda ha condicionat el nivell de reserves al llarg de la sequera. Fa un any el pantà lluïa gairebé sec, al 4,7% de la seva capacitat, en part per la decisió de l’ACA de transferir les escasses reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir així la qualitat de l’aigua i atendre millor l’ús prioritari de l’aigua, l’abastament de la població riu avall. Però malgrat la remuntada general dels embassaments del Ter-Llobregat, i també la seva en particular (va créixer ostensiblement fins a situar-se al 45% a inicis de l’estiu), a partir del juliol el pantà ha tornat a recular. Al novembre tornava a caure per sota del 30%, i des d’aleshores la baixada ha estat dràstica, fins al 7,3% que registra avui.
Un any després de la declaració d’emergència per sequera
La declaració d’emergència al sistema Ter-Llobregat, que inclou la Selva i el Maresme, es va allargar fins a primers de maig, i va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua en tota aquesta àrea. D’una banda, la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius.
Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25%, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons -al llindar del 15% de la seva capacitat. Així, van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any. Si més no, les reserves als pantans del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en conjunt dupliquen el 31 de gener el que hi havia exactament un any enrere.
La sequera continua
Amb tot, l’episodi de sequera hidrològica no es dona per acabat a Catalunya. Si bé només uns quants municipis que s’abasteixen dels pantans de les conques internes segueixen actualment en situació d’emergència -la majoria, a l’Alt Empordà-, n’hi ha més d’un centenar que segueixen en excepcionalitat i gairebé 400 (el 62%) en alerta, ambdós estats amb restriccions en l’ús de l’aigua associades.
De fet, només hi ha 36 municipis de les conques internes que estiguin en situació de plena ‘normalitat’, des del punt de vista de les reserves d’aigua. Tots ells, concentrats al Berguedà, el Ripollès, també al Pla de l’Estany i a l’Alt Camp.
