La història musical celebra un reguitzell de fites tal dia com avui, un 21 de maig. El calendari ens recorda l’enregistrament de Maybellene de Chuck Berry el 1955, el llançament de Diana de Paul Anka el 1957 i l’arribada del clàssic de la Motown What’s Going On de Marvin Gaye el 1971. També és el dia de naixement del jazzista Fats Waller i del cantautor anglès Leo Sayer.
No obstant això, l’atenció d’avui se centra especialment en l’any 1993, quan es va publicar l’àlbum Sin documentos. Aquest disc va fer història en la música espanyola i es va convertir en el segon treball d’estudi de Los Rodríguez, el reconegut grup hispanoargentí liderat per Andrés Calamaro i Ariel Rot. Tot i que abans havien llançat el directe Disco Pirata, va ser aquest nou projecte el que els va permetre volar alt i assolir l’èxit comercial.
L’àlbum va atrapar el públic des del primer moment gràcies a joies com l’emblemàtic senzill Dulce condena, una peça de pop pur. Amb Sin documentos, la banda va trepitjar fort i va demostrar que havia nascut una proposta de rock and roll amb idees molt fresques.
Malgrat l’èxit, el disc també portava implícita una data de caducitat. El treball va anunciar el principi del final de la banda, ja que l’inquiet Andrés Calamaro començava a ser massivament reconegut a Espanya. L’associació del seu nom a grans cançons de l’imaginari col·lectiu va acabar de pavimentar el camí cap a la seva imminent i reeixida carrera en solitari.
