L’Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya planteja abordar el debat sobre la necessitat d’incrementar l’ús de dessaladores més enllà dels períodes de sequera. Així ho ha apuntat el director científic del Centre de Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, en el marc del congrés Som Elèctrics!. La jornada s’ha celebrat aquest dijous al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.
Ibáñez ha exposat els seus plantejaments en el marc de la seva ponència centrada en els límits de l’ús de l’aigua al territori i les costes en un moment en què part del país ja es troba en situació de preemergència per sequera. “A la zona més metropolitana hi ha una situació de perill d’abastament del cent per cent de l’aigua urbana i a les activitats econòmiques, una situació crítica que també ho és a les conques de l’Ebre i que afectarà l’agricultura si no es recuperen els nivells de les reserves hídriques”, ha ampliat en declaracions a l’ACN.
És per aquest motiu que considera que cal abordar un debat en l’àmbit social, econòmic i polític sobre l’increment d’ús de dessaladores. Ibáñez remarca que ara, les dessaladores, ja són més eficients gràcies a la implantació d’energies renovables. “És un debat interessant, podem potencialment generar un nou recurs, sobretot en zones de costa, que és on més població viu a Catalunya, i discutir sobre els límits de la dessalació, plantejant un augment del recurs en temps normals”, ha destacat.
Garantir l’abastiment d’aigua i preservar els nivells de qualitat
Això suposaria trobar un equilibri en l’ús d’aigua d’aqüífers, la reutilitzada i la dessalada. Ara bé, ja no en un moment com l’actual, en què els embassaments es troben en una situació “crítica”, sinó en èpoques de nivells ordinaris dels pantans. Tot plegat no només permetria garantir l’abastiment d’aigua, també suposaria preservar uns nivells de qualitat que beneficiarien fauna i flora.
Un altre dels beneficiats serien els productors agrícoles. “A les conques de l’Ebre, el 95% del consum d’aigua és per a finalitats agrícoles”, ha apuntat Ibáñez. En aquest sentit, ha destacat que la situació també és delicada. “Per primer cop s’ha retallat al 50% l’aportació d’aigua de regadiu per al cultiu d’arròs”, ha dit.
Tot plegat planteja, ha valorat, la necessitat d’abordar un ús més eficient de l’aigua, també en el regadiu. Segons Ibáñez, això és un debat que ha de desembocar en la valoració per canviar el tipus de conreu. L’objectiu ha de ser garantir una millor adaptació als canvis que està patint el clima a casa nostra.
La planta de La Tordera
L’ampliació de la planta dessalinitzadora de La Tordera, ubicada a Blanes, entrarà en funcionament el 2028. L’ampliació consistirà en la construcció d’una nova planta dessalinitzadora que estarà ubicada just al costat de l’actual i que tindrà una capacitat de producció de 60 hm³/any. El cost total és de 287 milions d’euros i es preveu que la licitació de les obres es faci durant el primer trimestre de 2024.
Actualment, la planta dessalinitzadora de Blanes produeix 20 hm³ d’aigua potable a l’any i, des del mes de març, funciona al 100% de la seva capacitat. La instal·lació dona servei als municipis de Blanes, Lloret i Tossa de Mar a més de l’Alt Maresme com Palafolls, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Santa Susanna.
