El nostre viatge musical en el temps ens porta a 1965, quan els The Rolling Stones van aconseguir el seu quart número u al Regne Unit amb “(I Can’t Get No) Satisfaction”. La cançó va néixer d’un moment d’inspiració: Keith Richards va enregistrar el riff principal en una habitació d’hotel a Florida abans d’adormir-se, deixant constància també dels seus roncs en la mateixa cinta.
El mateix any, un anunci a The Hollywood Reporter buscava “madness folk & roll musicians” per a un nou programa de televisió. Entre 437 aspirants van ser escollits quatre joves que donarien vida a The Monkees, creadors de clàssics com “I’m a Believer” i pioners en barrejar televisió i música pop.
Saltem al 2005, quan la Universitat de Monmouth (Nova Jersey) va dedicar una conferència internacional a la vida i obra de Bruce Springsteen. L’esdeveniment va reunir crítics, acadèmics i músics, amb més de 150 ponències que van analitzar des del seu llegat musical fins a la seva relació amb el folklore americà, la cultura de Nova Jersey i fins i tot la Bíblia.
Un recorregut que demostra com moments puntuals —una gravació improvisada, un càsting televisiu o un estudi acadèmic— poden transformar-se en fites musicals que deixen empremta en la història.
