Segons un estudi, el 40% de les persones amb verola del mico pateixen complicacions que requereixen tractament mèdic. L’estudi, publicat a la revista The Lancet, és el més exhaustiu que s’ha fet a l’estat espanyol sobre la verola del mico. Hi han participat tres hospitals de les zones amb més casos: l’hospital 12 d’Octubre de Madrid i els hospitals Germans Trias i Pujol i el Vall d’Hebron de Barcelona.
Aquest estudi, en què també hi ha participat la London School of Hygiene and Tropical Medicine, inclou una avaluació exhaustiva de l’epidemiologia i les característiques clíniques i virològiques de 181 pacients amb la verola del mico.
El maig del 2022 es van registrar els primers casos autòctons de verola del mico a Europa, amb un brot que es manté actiu a 27 països i que ha causat més d’11.000 casos confirmats. L’estat espanyol és el país més afectat amb 3.738 casos diagnosticats a finals de juliol.
Característiques clíniques noves
La investigació confirma característiques clíniques observades en altres anàlisis retrospectives. Ara bé, la mostra més gran i l’examen clínic sistemàtic revelen algunes complicacions que no s’havien reportat abans com la proctitis o la ulceració amigdalar, entre altres.
Tots els participants de l’estudi van presentar lesions a la pell, a la regió anogenital o perioral. El nombre de lesions, entre 3 i 20, és inferior al descrit a la literatura mèdica fins ara. També s’observa malestar general previ o posterior a l’aparició de la granellada.
Un 39% dels pacients van requerir tractament mèdic, fonamentalment per reduir el dolor associat a les manifestacions clíniques. En general, el tractament mèdic ha estat al domicili, però tres pacients van haver d’ingressar per complicacions derivades d’aquestes manifestacions.
Segons Oriol Mitjà, cap a la unitat d’ITS de l’Hospital Germans Trias i Pujol, “la presentació clínica és molt diversa i diferent de la que s’havia observat en brots anteriors de la verola del mico”. Mitjà, també metge investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions, explica que “abans es veia una infecció per via respiratòria. Ara veiem sobretot lesions localitzades en una regió, sobretot oral, genital o anal”. Mitjà també destaca que ara que es té un llistat més complet de les característiques d’aquest brot del virus calen guies clíniques per “estandarditzar-ne el maneig diagnòstic i terapèutic”.
Alta càrrega viral en les lesions cutànies
Una de les troballes més importants de l’estudi és l’alta càrrega viral trobada en lesions cutànies. Això contrasta amb els valors molt baixos al tracte respiratori, fet que apunta a un canvi en la ruta de transmissió de la malaltia, en què el contagi per via aèria sembla menys rellevant o eficaç que la infecció per contacte directe.
Oriol Mitjà assenyala que s’ha d’investigar més per saber si la transmissió respiratòria és viable i, si s’escaigués, es podria revisar l’aïllament respiratori domiciliari dels afectats com ara s’indica.
Una altra implicació de l’estudi en l’abordatge de la verola del mico és que, en presentar-se amb manifestacions atípiques, els metges han de tenir un alt índex de sospita de la malaltia. El treball descriu una síndrome clínica relacionada amb proctitis, amb diferents característiques, incloent-hi manifestacions sistèmiques abans de l’inici de les lesions, en persones que reporten sexe anal receptiu, que difereix d’altres presentacions.
Mitjà recalca que una altra de les fortaleses de l’estudi és que mesuren “amb més fiabilitat el període d’incubació des de l’exposició fins a la manifestació dels símptomes”. Aquest el situen en uns set dies; un període més curt que el de la verola del mico tradicional, d’entre 14 i 21 dies. Per això, els investigadors assenyalen que és probable que la vacunació prèvia a l’exposició dels grups d’alt risc sigui més eficaç que la posterior a l’exposició per al control de la infecció.
Foto: ACN
