Portal de Continguts Digitals de Ràdio Marina

Poble meu, no abandoneu el Via Crucis


El Divendres Sant a Sant Hilari Sacalm és un dia de nervis i ganes. El Via Crucis Vivent és (si no la que més) una data assenyalada al poble. No només pel fet de ser una de les processons més antigues del nostre país – més de 300 anys d’història, poca broma -, ni per tota la gent que ve a veure’l, sinó també per tots els hilariencs i hilarienques que hi col·laboren i hi participen i tota la preparació que requereix aquest esdeveniment. Estem parlant de setmanes d’assajos, de polir armadures, de repassar les escenes i d’un munt de coses més que a simple vista de segur que passen desapercebudes i que només espero que no siguin un altre viacrucis per aquells que se n’encarreguen. Tot plegat culmina el vespre de cada Divendres Sant amb una magnífica representació del camí de Jesús a la creu.

El Via Crucis Vivent va començar, com així ho marca la narrativa, a l’Hort de Getsemaní. En un camp d’oliveres, Jesús, amb els seus apòstols, és detingut acusat d’haver-se proclamat rei dels jueus. Ja des d’aquí, des d’aquesta primera escena, desenes de persones van acompanyar als armats, Jesús, als apòstols, Verge Maria, Verònica i d’altres personatges per la desena d’estacions que conformen al Via Crucis.

A cada escena i en el moment del pas de la processó, el públic feia silenci religiosament, un silenci que només era interromput pel ritme de marxa dels armats a base de trompetes, tambors i llances. La gent, atenta a cada moviment comentava entre murmuris, mentre el seguici capitalitzat per un armat a cavall els passava per davant, la gran coordinació dels armats que caminaven tots a la una construïnt tres línies paral·leles pels carrers de Sant Hilari. Una imatge molt agradable a la vista. Més d’un, amb un accent de la capital, també admirava la gran quantitat de gent que participa en aquesta representació “de poble”.

Seguint el que diuen les escriptures i sense cap voluntat de fer un spoiler, el Via Crucis acaba amb la crucificació de Jesús al calvari. L’enclavament de Sant Hilari no podria ser més perfecte. Al petit turó, s’hi van anar enfilant els armats, els apòstols i el poble que va anar acompanyant Jesús en tot el seu camí. Tots, amb torxes a les mans, van anar il·luminant aquella petita muntanya donant-li a l’escena encara més dramatisme. Al capdamunt, i coronant la brutal imatge, la creu amb Jesús crucificat.

En ple segle XXI crec que es pot analitzar objectivament la bellesa de qualsevol cosa pel nombre de telèfons mòbils que l’estan fotografiant. Doncs bé, ahir, els peus del calvari estaven il·luminats per pantalles que immortalitzaven una escena dramàtica i un punt hipnòtica com és la del calvari.

Molts podrien pensar que tot acaba aquí, però no. La marxa de tornada dels armats, alegre i enèrgica, tanca i acomiada aquesta gran representació de més de tres hores fins l’any que ve. Sembla que Déu no va abandonar realment al seu fill tot i que acabés penjat en una creu. Tres dies després va ressucitar abans de pujar al cel. Jo només espero que Sant Hilari tampoc abandoni mai una tradició com és la del Via Crucis Vivent.

Gemma Masó i Casadevall
Periodista de Ràdio Marina.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

El més llegit